declaracions i premsa com activitat polìtica

La política s'ha reduït a declaracions de premsa dels anomenats polítics, individus que semblen fets d'una casta superior a la resta dels ciutadans que voten. Quan assisteixes a reunions o assemblees on són presents, veus que et miren i et parlen des de un lloc elevat com si fossin intocables, perfectes, els eterns. Són la veu del ckjneixemebt i de la experiencia, sobre tot els que ja porten anys situats en els mateixos llocs o molt propers. També sembla que només tenen dret a aparèixsr en els mitjans uns quants personatges de la actual política. Premsa i mitjans audiovisuals seleccionen qui ha de sortir. Tot sembla programat. La oposició extraparlamentària no troba encaix, no li donen lloc, no l'escolten. El 15 M sembla desaparegut. El partit "X" és quelcom desconegut exccepte la seva web. Els exclosos de l'opiniò pública troben l'espai a travers les xarxes socials i internet. Els polítics convencionals no s'adonen o no volen veure que l'opinió pública s'allunya cada vegada més de la política feta des de palaus sense comptar amb l'opinió del poble. El poble reclama la seva responsabilitat en l'exercici del poder en tot moment. L'activitat política no és pot reduir avui a declaracions de prensa o conferències sense contestar gaires preguntes. Les conspiracions no serveixen més que per allunyar més la gent dels cercles del poder. Tot queda entre minories dels que hi són i dels que volen entrar en el cercle. No sabem si negocien, el que negocien o si no negocien res. El poble, la masa queda fora dels debats.No li donen altra opció que anar a aplaudir els amics, dir si o no, votar una llista o l'altra. Patir les conseqüències de polítiques d'austeritat per facilitar la recuperació de les finances de l'Estat. Tota l'activitat sembla orientada a la protecció de l'Estat, l'administració que controla la vida de les persones. Res o molt poc ha canviat en relació amb el passat. Molta gent viu la democracia d'una manera passiva i apàtica, fins al punt que la manca d'educació democràtica priva la democracia de l'eficàcia d'un debat plé de vitalitat. La manca de confiança en la democràcia representativa no és una malaltia incurable, però no pot impedir-se que la gent cansada de la polìtica convencional sense resultats s'orienti cap el favor de les formacions populistes, els grups sense programa, però radicalment contraris al continuísme. Del populisme en poden sortir moviments més radicalso el retorn a la moral de la reflexió política col·lectiva i el debat seriós. Tot canvi obre la possibilitat de recuperar el desig de reconstruir un sistema al servei de les persones i la seva dignitat. La democràcia és un camí que exigeix fe en la tasca d'edificació d'una societat conciliadora, una revalorització dels signes dels temps al servei de la societat. La vitalitat de la democràcia es demostra també amb uns partits oberts al debat, sense poltrones ni sectes, sense discriminacions ni exclusions, revaloritzant la confiança del poble en les institucions en les que també hi participi el mateix poble de manera activa, escoltant, valorant propostes i decidint. La prensa i els mitjans s'han de comprometre amb una nova societat política revitalitzant la mateixa democracia.