no renunciar a les llibertats i drets

Ara ens recorden que noi ens autoritzaran el referendum. Ens diuen constantment que no està previst a la Constitució i9 tanquen la discussió d'aquesta manera. És present el que va dir el dirigent socialista Felipe Gonzalez el 20 de desembre de 1989 quan va rebutjar que es pogués reformar las Constitució per incloure el dret a la autodeterminació, treient importància al fet de la reunificació alemana quan a la cimera europea d'Estrasburg es va reconèixer el dret a la lliure autodeterminació com un dret democràtic irrenunciable. A Catalunya seguim creient en en les idees de llibertat, els valors democràtics, els drets humans, la solidaritat social i el futur de Cartalunya com a nació dins d'Europa.La triste realitat és que avui encara som un poble sense sobirania i quan comencem a declarar alguna cosa parlant de subjecte polític ens porten corrents al Tribunal Constitucional per què ens diguin el contrari. El problema també rau en aclarir quin costat està la raó, si en el de la llibertat o en el de la intolerància per llei impossibilitant el nostre futur nacional lliure, sobirà i solidari com tamb´ñe deia Josep-Lluís Carod-Rovira en un article titulat <> publicat a l'Avui el 17 de Desembre. El dret d'autodeterminaciò recordava Carpd-Rovira el va reconèixer el 1960 l'ONU en la seva resolució 1514, no considerat com un dret basat en la geografia ni en el passat colonialista, sinó en la democràcia. I quan tot es nega, quan la llei apareix com la voluntat contrària al desig de la societat, desconeixent les reclamacions dels ciutadans, la mateixa llei, però la de la democràcia faculta als ciutadans per intentar alterar democràticament l'equilibri fictici creat per una llei contrària a la voluntat popular, doncs la llei i l'Estat han d'estar al servei dels ciutadans, com un servei social, no la ciutadania al servei de l'Estat o de qui el governa. La situacipo en ple 2013, torna a ser la mateixa, amb la diferència que ara tenim un govern conservador al poder, amb majoria absoluta.