manquen senyors de la polìtica

Amb Solé Barberà va desaparèixer un señor de la política com ha dit en Josep Lluís Carod Rovira en un acte de record de l'advocat i polític celebrat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Solé Barberà savia que tota democràcia que succeix una dictadura es trova amb dificultats insospitades si no neteja la vida política dels col·laboradors de la dictadura. Som una democràcia vulnerable construida pels homes forts del franquisme transformats a demòcrates que van impedir la ruptura en posar en marxa el procès per la reforma política cap una democràcia representativa de caire parlamentari sota l'equilibri i moderació d'una Monarquia. La lluita pels drets socials s'entenia que exigia una democracia, i era necessari sortir quan abans de la dictadura una vegada mort el dictador i fer la transició cap una nova política. La nova política ha trencat la cultura del diàleg i el respecte a les diferents sensibilitats, educar la societat amb una moral solidària. Els anys 60 ja es parlava de nous problemas de les democràcies quan a Espanya encara no en teniem. L'any 1968, en Ruiz Gimenez ja es pronunciava per l'evolució de les estructures socials i polítiques. Ruiz Gimenez deia que es trobarien fòrmules pel trànsit cap el puralisme social i polític. També deia que les actitud de ruptura violenta només podrien servir per estimular les interferències dels sectors més reaccionaris i antidemocràtics. Per aquesta raó demanava l'apertura de Canals per el diàleg democràtic i la participació social política i democràtica. En els nostres dies la situaciò sembla similar als temps passats quan UPyD ataca Catalunya parlant amb tó populista i demagogic d'un xantatge, cada vegada que un prohiom polpitic de Madrid es llença frontalment fent declaracions contra les aspiracions independentistes de Catalunya quan partits sense un programa clar com Ciutadans pretenen ser hereus dels desenganyats del PSOE i del PP a Catalunya, els contraris al desenvolupament polític de Catalunya, mentres Esquerra Republicana, dividint una vegada més el catalanisme polític trenca a Catalunya tota possibilitat de candidatura unitària d'esquerres per les eleccions europees de 2014 fent pública la seva aliança amb Bildu i BNG. Es ben clar, diguin el que diguin que la Aliança política dels pobles que no posa en primer lloc cercar solucions al problema socioeconòmic que arrossega tot a Espanya no pensen que la democràcia formal tant a Europa com a Catalunya, Galicia i el País Basc no soluciona res per si mateixa. No oensen que és tant dolent el bipartidisme com el fraccionament d'uns parlaments sense diàleg ni cultura de pactes i respecte a la diversitat. Certament ens manquen senyors de la política.