Por a la llibertat i la democràcia

El que està fent-se palès amb l'actuació del govern espanyol és la por a la llibertat i la democràcia. Quan un 10% de la població catalana viu amb ingressos per sota de l'anomenat llindar de la pobresa, o sigui 654 euros mensuals i l'Estat no dona cap cas per resoldre la situació que es trasllada a programes populistes de televisió a la cadena estatal i a les donacions de Caritas i el Banc dels aliments, a més dels menjars a les parròquies gràcies a la caritat dels fidels i els allotjaments temporals disposats per els municipis, es revela l'existència d'una política social deficient, conduïda d'una manera molt discutible i sense sentit social. Cal afegir a aquesta realitat el mig milió d'immigrats que han tornat al seu país d'origen més els centenars de milers joves que han hagut de marxar fora d'Espanya a trobar feina a d'altres països. Pobresa, desigualtat, corrupción i manca de credibilitat dels partits polítics tradicionals nascuts a l'empara de la Llei per la Reforma Política de 1976 i la Constitució de 1978 són els factors que donen vida a un règim caducat que governa el sistema de sempre. La mateixa minoría que governava l'economia espanyola al final del franquisme, els empresaris colaboracionistes, els que a Catalunya están contra el sobiranisme, segyeixen ampioant les diferències entre pobres i rics, concentrant la riquesa en poques mans, sense importar-lis el tancament d'empreses, la pèrdua de llocs de treball, l'augment de la misèria vergonyant i els suïcidis no declarats. El partit en el Govern acusa els altres de no fer res per acabar amb la crisi, quan ells no fan altra cosa que facilitar el tancament d'empreses i acomiadaments barats dels treballadors, la caiguda dels serveis públics de sanitat i educació, l'inseguretat general. El control democràtic és ionexistent quan la oposició avui es diferencia ben poc del govern i són les plataformes socials les que han de moure les reivindicadions socials, el clam general contra la injustícia social. I encara s'atreveixen a dir que el govern català no fa res contra l'atur negant-li les competències de tot ordre que necessita, no dialogant, practicant la política d'ofec econòmic de Catalunya, boicotejant les activitats exteriors de la Generalitat, facilitant en canvi les de les altres autonomies que no discuteixen la sobirania d'Espanya per atraure inversió estrangera als seus territoris abans que a Catalunya. I ara amb una nova llei que limiti el dret de vaga també es voldrà impedir que els treballadors surtint al carrer a manifestar el seu descontentament, limitar el dret de protesta que és un dret democràtic innegable. Manipulant també l'opinió pública, queda evidenciat que el Govern espanyol i els interessos econòmics que protegeix tenen por de l'exercici de la llibertat pels ciutadans, pels treballadors de totes classes. Restringint les llibertats d'expressiò, manifestaciò i vaga queda tanmateix evidenciat que el Govern té por de la reacció social en una democràcia que posa en qüestió el sistema i el règim polìtic que el sosté, uns partits contaminats dedicats a fraccionar la lluita social participant de la bombolla de les subvencions practicada pels conservadors des de temps del govern Aznar.