el vell imperi contra Catalunya

Avui el radicalisme nacionalista espanyol s'ha fet fort al Senat. El President Mariano Rajoy li ha dit a l'ex-President i Senador Sr. Montilla que Espanya no és negociable i que tampoc hi haurà reforma de la Constitució. L'excusa per l'empara de la resposta ha sigut que la proposta de reforma no formava part del seu programa electoral, i la unitat d'Espanya és indiscutible i innegociable. Rajoy també ha dit no al federalisme, mentres l'ex president José Mª Aznar amenaça amb tornar a la primera línea en una entrevuista que publicava diumenge el suolement dominical de l'ABC. Una vegada més el President del Govern espanyol ha dit sense dir-ho amb totes les paraules que no hi haurà cap negociació amb Catalunya, que no autoritzaran cap consulta a Catalunya i no permetran l'exercici del dret a decidir que reclamen els catalans, que no reconeixeran la independència de Catalunya si es proclama unilateralment. Tant sols els queda susoendfe l'autonomia cartalana a partir del momento en que el Givern de Catalunya anuncii la consulta amb la pregunta. Catalunya té judicialment negat a Espanya el seu carácter de subjecte polític i el seu reconeixement com a nació. La sobirania de Catalunya sobre el seu teritori històric li és negada des d'el momento en que l'Estatut actualmente en vigor es converteix en una llei administrativa més de l'Estat, sense contingut polític en lloc de regular les relacions entre Catalunya i Espanya.La posiciò d'Espanya, seguint les paraules del President Rajoy és de total enfrontament amb el Govern català. Faran el que sigui per fer fracasar el pla sobiranista català. Els missatges de por, les desercions dels empresaris catalans amuinats per possibles boicots com el cas Freixenet avui, i no fa pas tant altres considerats com els poderosos son mals auguris. Tot depén de la posició de fermesa del poble i de la necessària unitat dels partits polítics catalans en un programa mínim de defensa de la supervivencia de Catalunya com a poble ara que ja sabem que Europa considera que la qüestió catalana és un problema intern d'Espanya i Espanya posarà tits els seus mitjans a treballar per desfer el que la consciència democràtica catalana majoritària ha dit en els darrers anys en les dues darreres eleccions com també amb mobilitzacions ciutadanes. A Espanya com ja comencen a legislar a Balears, molesten la llengua, la cultura i els símbols de la catalanitat. Aviat haurem de revitalitzar les associacions protectores de tot lo català. L'Imperi no es desfarà de l'anima cartalana, ni de la llengua, ni de la cultura, no dels símbols. Ni la força, ni les lleis injustes i discriminadores que puguin fer podrán amb els drets històrics de Catalunya a la seva llibertat com a poble i desenvolupament nacional. Les victòries militars i les imposicions no són garants de res i l'Imperi que es va desfer ho sap ben bé, encara que el Presidemnt Rajoy es pensi equivocadament que les pocicions i actituds imperials són suficients per parar els catalans. El que no volen entendre a Madrid és que el poder absolut pot arribar a fer inviable la mateixa democràcia.