Estat, llei i prudència

Diuen els historiadors que en els temps d'Aristòteles el dret i la política foren concebuts com branques de la ética. Les lleis eren motivades en laèticva com a fonament. Amb els romans l'Estat fou concebut com un motllo del que era indiferent el contingut que fa nèixer el moviment, llibertat i voluntat dels ciutadans. El dret romà va crear el ius Gentium transforman el dret propi per l'acció de l'estranger, transformant l'Estat en un Estat internacional. Roma va dsenvolupar el dret privat, la independÈncia dels individus davant la comunitat política, nous motllos formals que havia d'omplir la voluntat canviant, convertint-se el dret en una cosa relativa, amb independència del principi ètic. La manca d'ètica i de moral va obrir la porta a la corrupció que es considera l'inici de la caiguda i destrucció de l'imperi romà en abandonar la vida senzilla i familiar, el sentit d'ordre i el formalisme que va permetre el despotisme de l'imperi i la influencia de l'estoicisme fins a l'arribada del cristianisme. Avui voldriem creure que el coneixement de la llei condueix a la prudència, també voldriem que el costum tingués prevalència davant una llei no clara. Hem implantat noves lleis abolint-ne d'anteriors i nous costums importats que substitueixen els tradicionals usatges. Hem seguit un camí cap a la implantació de la hegemonía legal que funciona com un control únic, facilitat pels mitjans de comunicació que fent ús d'una llibertat pròpia crean la opinió pública segons convé informar o no informar, treballant per un model de desviaciò informativa distorsionada i exagerada, presentant moltees vegades les vagues en defensa dels drets socials i el salari digne com un inconvenient o molèstia pel públic. Anem creant d'aquesta manera missatges i notícies construïdes de manera rutinària, al marge de si és correcte o deformada,com a nou marc de la vida social. El que importa és el ritual del consens en generar un nou discurs sense dissensió. La prudència desapareix en els productors del nou marc social i aparèix forçosament en els usuaris, eliminant les discrepàncies. Cal acabar veient tots el mín des de la mateixa perspectiva, imposar una nova disciplina social, seguir considerant l'Estat com el motllo que omplim amb models de poder. Ni l'Estat ni la llei venen acompanyats de la virtud de la prudència, quan la ètica i la moral han sigut apartades de la lectura de la llei, quan els vells costums i usatges anteriors a la llei són abolits en nom del poder, per molt que es parli de llibertat i d'estat de dret. Tractar la llei com a instrument de poder sense considerar la dignitat de l'individu i respectar-la és seguir tenint oberta la porta de la corrupció i del desguaç social