paradigma penal i seguretat

Que la seguretat s'hagi de solucionar amn tècniques repressives, captació i gravació d'imatges, sancions coercitives i reforçan la llei penal, posa de relleu que la solució social dona un pas endarrera. Tant la dreta com l'esquerra participen de les mateixes solucions. Aquesta participació ha afeblit la frontera ideológica entre les dues maneres de veure a cosa pública i trobar solucions per aquesta problemática. Podem tenir visibles les imatges d'altres temps de les forces de l'ordre públic carregant contra les manifestacions de treballadors demanant un horari laboral adequat a la societat actual, un salari digne i unes relacions laborals entre persones. Pot ser que les imatges ara tornin, però amb aparells de fotografia i quaderns de multes. Recaptar per l'Estat és l'important. Manifestar-se, protestar, queixar-se tindrà un preu. Alliberar-se escridassant càrrecs, diputats i policies d'una situació que la naturalesa del manifestant consideri indigne pot arribar a tenir tracte de delicte. S'hauran de dir delictes d'alliberament intel·lectual. La llibertat d'expressió i les paraules habituals en aquests estats de coses ara tindran per llei categoría de fets sancionables contra la doctrina que fins ara tenia el Tribunal Suprem en els delictes d'injúries. La llei com a expressió de la força del poder acaba canviant les doctrines i els criteris socials.