el tunel de la ingenuïtat

El PSC pel que veiem a les notícies s'ha convertit en un partit i una política que s'allunya de les tesis sobiranistes de Catalunya. El seu Consell Nacional ha acabat per aprovar una única via de propostes a un partit espanyolque no acepta discutir res que pugui sonar a independentisme. Els crítics, és a dir els sobiranistes catalans, queden apart, en minoría. I al mateix temps Mariano Rajoy ha tornat a recordar davant les joventuts del PP que la unitat d'Espanya és innegociable. I això passa després que des de Madrid i des de Catalunya ens diguin una i altra vegada que el dret a decidir no està escrit a la Constitució, la consulta és imposible, que no es farà, que la única cosa que podem discutir és un nou encaix econòmic dins d'Espanya sense tocar res, sense canviar la Constitució, allò que ens aprovi el partit que disposa de la majoria absoluta al Parlament espanyol, el partit que defensa que els articles 1 i 2 de la Constitució són intocables, el partit que ens recorda a travers el President Rajoy que la Constitució no es modificarà. La pregunta és qui es trova en el túnel der la ingenuïtat, doncs tot un poble pensa diferent, tot i que la Conferencia episcopal espanyola ens ha dit que és inmoral parlar de secessió quan les entitats religioses catalanes diuen el contrari i el Papa Francesc ha acabat per demanar informació del que passa a Espanya i a Catalunya en el momento enm que es fa pùblic que el vell President Aznar va intentar conseguir que el Papa anterior no nomenés un bisbe català per succeïr el de Barcelona Mossèn Carles, i ara deuen fer el mateix per la successió d'en Martinez Sistach. Tot es juga entre mals entesos discriminacions, exclusions, política demagógica, negacionisme de la realitat plural, la lluita per castellanitzar Catalunya i eliminar el pensament catalanista. La corrupció dins i fora dels partits, la dinamitació de la divisió de poders, els congresos d'aparador, les deutes dels partits amb els bancs, han servit de molta ajuda per arribar a aquest atzucat. La política actual sembla un joc ingenu. L'atomització política catalana ja és un fet, la presència política unionista i anticatalana al propi Parlament de Catalunya no es pot deixar de considerar. Ens cal sortir del túnel de la ingenuïtat i entendre que des de Madrid tot un aparell treballa per aturar el somni sobiranista de Catalunya. Lo primer será una llei de transparència del que convé, lo segoin una llei de reforma de l'administració local per recentralitzar tot el possible i no tocar la divisió del territorio en Provincies. El reformisme del Govern espanyol és un reformisme pel retrocés polític, encara que el President Rajoy parli de futur. El futur és l'adopció de les noves tecnologies, potenciar la formació professional i l'educació, i el sentit democràtic, el diàleg i la virtud del respecte a la diversitat. No podem seguir la política com el retard en arribar a la democràcia de transició. Millor que comencin a pensar que la nova transició ja ha començat, tot i que diuen que han vist la llum al final del túnel i que amb la sobirania dels espanyols no es juga. De frases fetes no es fa conreu de futur.