algunes persones, alguns partits

Novament volen restar imnportància a les exigències catalanes. Els catalans no pidolen, no demanen, ara ja exigeixen. Però el President del Govern central no fa cas i segueix dient que ell no negocia la sobirania ni la unitat d'Espanya, afegint ara que això de la independència és cosa d'alguns ciutadans i d'alguns partits. No reconeix el fet majoritari de la reclamació catalana. No reconeix que és la societat civil la que vol celebrar el referèndum per decidir el futur polític de Catalunya, que qui vol votar i ho demana al Parlament de Catalunya és el poble. A més l'esquerra va camí de la refundació. Noves opcions apareixen que permeten sumar alguna cosa més, esdevenir una ocasió magnífica per ampliar el ventall de forces nacionalistes. Per sumar-se no cal combregar plenament amb cap dels partits que avui representen el nacionalisme d'esquerres. Ens entenem en les qüestions bàsiques i ja n'hi ha prou. La propera resposta al Sr. Rajoy el 25 de maig amb participació electoral majoritària a Catalunya, la següent l'11 de setembre. Tot Catalunya al carrer per demostrar quina és la voluntat del poble. Que vagin sumant els informadors del Govern central aquests alguns ciutadans per milions, afegiran la paraula milions darrera de "alguns". És el que volen que passi. No hi ha res millor i més bonic que tornar la vista a un cec. El miracle català és, possible. La unitat de la ciutadania catalana en un sol clam serà possible per demostrar el que volem tots plegats. I finalment es farà la llum i el diàleg que ara és impossible amb gent que nno veu més enllà dels eu propi nas. També els ciutadanbs d'Espanya estan cansats de tanta mania contra Catalunya. I amés ens diuen avui que dir-nos catalanes de mierda no és cap insult sancionable. M'agradaria saber què passaria si en lloc d'aquesta expressió el judici fos sobre alguna expressió similar referida al President o al Rei. Tolerar l'insult contra una comunitat històrica no és un acte de respecte a un país, ni pot ser interpretat com una lloança de la democràcia. Qui exterioritza aquestes manifestacions no pot servir Espanya en càrrecs d'assumpres exteriors. No garanteix la discreció ni l'educació del respecte a les altres nacions i el silenci diplomàtic. Ara doncs ja no és ignorància, és mala fe. La mateixa mala fe per negar-se a tornar els papers de Salamanca per no perjudicar l'imatge del President Rajoy en plena campanya electoral. Prefereixen prellongar la injustícia i la indignitat per raons d'imatge, enganyant tot un electorat a Espanya al que volen amagar el fet o que es pensen els aplaudirà. Es pensen que atacar i perjudicar lo català davant els espanyols és rendible políticament. Bons hereus del franquisme estan fets els que aixís pensen. Que poc demòcrates són a l'hora de la veritat. Ara si els hem de dir que qui va contra Catalunya va contra la democràcia i la llibertat.