atur, corrupció i democràcia

Les grans constants de la política social espanyola són l'atur i la corrupció. Un 25% de treballadors a l'atur és un indicador de que alguna cosa no funciona en l'economia de l'Estat. La corrupció que omple a diari pàgines dels informatius. Darrera trobem les cauxes buides de les entitats d'estalvi que s'han omplert de nou amb prèstecs amb diner públic que s'han de tornar, mentres l'Estat no es preocupa de fer tornar els diners públics injectats a les entitats que ara tanquen exercicis econòmics amb beneficis. Els deutes els acabarem pagant tots els ciutadans que per aqixò estem a disposició dels creditors de l'Estat. I d'aquesta manera el 96% del PIB ja assumeix aquesta obligació. Sense dubtes s'ha produït l'ús viciat i interessat de l'interès públic. I ens trobem que hi ha qui creu que és possible ser demòcrata i corrupte a la vegada. Els corruptes diran que tot són especulacions per desacreditar-los sense fonament. És ineficaç la política de l'Estat? Els governants no defensen la igualtat que és una exigència de la democràcia, mentre que el capitalisme es basa més que en la competitivitat, en la diferència i les desigualtats, l'afany de lucre, l'acumulació de beneficis, el principi del guany permanent. Es un fracàs del sistema capitalista socilitzar les pèrdues, voler carregar al contribuent tot el deute públic del rescat o reinversió a les entitats financeres. Fou un fracàs també voler controlar els mitjans de producció pèr l'Estat, pero no ho fou el control de la riquesa i la seva redistribució o socialització mitjançant la fiscalitat. Aquest sistema que té molt a veure amb la socialdemocràcia per anar bé ha de garantir que tots tinguin les mateixes oportunitats. En aquest sistema els partits i els mitjans de comunicació són indispensables per denunciar la corrupció. Tolerar la corrupció és admetre el cinisme i la mentida com a principi de govern, viure en contradicció amb l'honestedat exigible als dirigents polítics. El problema es vol resoldre moltes vegades a una eficiència tecnocrata, sense debat de les idees i les solucions, sense admetre la crítica a la gestió, la qual cosa condueix a la dictadura encoberta de les oligarquies financeres, el govern sense el poble, els radicalismes i les eleccions mediatitzades, el poder creixent de la corrupció, l'augment de les desigualtats socials. Les manifestacions de protesta del 1r de maig es repeteixen cada any, però no tenen ressó social. A casa nostra la manifestació avui semblava als restaurants i a les carreteres de les platges plenes de gom a gom. La desorientació és total.Que uns es manifestin mentre els altres s'en van a la platja és la demostració clara de les desigualtats generades pel sistema, de la manca de solidaritat social entre els que tenen i els que no tenen res.