la desconfiança del dèficit democràtic

Deia el President Tarradellas, un cop jubilat com a President, que amb la creació de l'Estat de les autonomies hi han hagut entusiasmes irreflexius dels que tant sols veuen a les autonomies el reconeixement6 d'uns drets i obliden els seus deures. Comparava el President de la Generalitat el fet de tenir avui 17 règims autonòmics superposats a les administracions locals, provincials i centrals preexistents. Aquell règim s'ha fagocitat sense evolucionar, i 30 anys després l'administració central recentralitza. El poder derivat del traspàs de competències i diners ha produït borratxera d'altura a alguns hereus dels defectes del règim anterior, corrupció i malversament de diners públics. Algunes autonomies atacant a les altres demostren que vivim en la desconfiança de molts contra tots i amb diferents criteris sobre el concepte de solidaritat. No van posar en marxa un filtre depurador del franquisme i el seu joc d'interessos. S'ha produït una ruptura del consens polític excepte entre els dos grans partits estatals que practiquen el bipartidisme centralitzador, menystenint les restants forces polìtiques, camí enrera de l'Espanya plural que varen prometre tots plegats als catalans i bascos. Denunciem ara la manca de compromìs polític . Fan possible la política de prescindibilitat dels catalans. Segueixen al Govern Central un procés i formes inacceptables envers Catalunya. No admeten practicar una nova relació entre la ciutadania i la política. Volen seguir amb el poder delegat, sense dret a la revocació. No disposen de partits d'amples fronteres, sinó d'interessos concentrats, repetint el greu dèficit democràtic que la ciutadania observa en les classes dirigents. No accepten que el poble tingui opinió. Segueixen amb una concepció de l'Estat en el bipartidisme. No veuen que a Catalunya no hi ha bipartidisme, que a la Catalunya plural el bipartidisme és impossible, que Catalunya és una realitat plural amb una concepció de l'Estat ben diferent, sense diferències, lliure, igualitària, participativa, reivindicativa, i per damunt de tot, democràtica. ,