La justícia republicana

El creixement de les desigualtats socials i la pobresa fan veure la manca d'una justícia social. Però quan parlem de justícia, de què parlem? Ens referim a la justícia servei públic o a la justícia com administració de l'Estat? Volem, però, dir que justícia és un estat d'anim que combina voluntat i pràxis? La idea de justícia té relació amb la conducta ciutadana i amb la formació de la voluntat cívica. Però la justícia exigeix llibertat, doncs una de les seves finalitats és garantir i defensar les llibertats, per la qual cosa els ciutadans sotmesos a un treball esclau, amb salaris insuficients, sense veu, sense dret a la crítica, són ciutadans sense llibertat. La justícia ha de permetre que els ciutadans siguin autosuficients com a demostració de la llibertat individual efectiva. Molt temps es va creure que era just el que era legal. Però no sempre es compleix aquesta afirmació filosòfica, doncs tenim lleis que perjudiquen bona part dels ciutadans pobres, lleis que sotmeten la sobirania, que no respecten la voluntat general dels ciutadans ni les minories. És clar que l'imperi de la llei no és l'equivalent de la justícia si la llei no és justa, no és democràtica, respon tant sols als interessos d'una part de la societat. La justícia ha d'estar acompanyada de la equitat, per adaptarla i adequarla a la realitat social del moment, defensar la part més vulnerable de la societat, evitar l'abús i la sobre explotació. La justícia s'ha d'administrar amb tràmits i plaços raonables, sense complicacions innecessàries, amb decisions per escrit, tal com es va acordar en el Tractat de Marrakech de 1994. No existeix justícia quan la llei és la voluntat d'una majoria que imposa la seva tirania als demés. No hi ha justícia quan els procediments i les condicions per accedir a la justícia ho dificulten o ho impedeixen a les classes humils. No existeix justícia quan les oligarquies volen mantenir la seva dominació social imposant el poder arbitrari. No hi ha justícia quan en nom de la democràcia els pobles són agredits i les seves llibertats anorreades, doncs la llibertat com també la justícia, acaba on comença la tirania, sigui del signe que sigui. No hi ha justícia republicana sense llibertat, sense igualtat, sene l'equitat que rectifica la justícia que fa els ajustaments necessaris a les sancions. Administració o servei, la justícia érs la garant de les llibertats o no és justícia.