Què passa amb la llibertat de premsa?

Encara no s'ha apagat la flama que va encendre el cas Asensio del maig de 1997. Recordem les notícies que va difrondre El País i va reconèixer també el grup Z de que el President d'Antena 3 i propietari del grup Z havia sigut amenaçat pel govern per no seguir els seus designis, acusant e4l govern Aznar de mafiós. El grup Prisa del Sr. Polanco acusava al Partit Popular d'haver arribat al poder fent joc brut. Ho recorda el periodista Jesús Cacho en el seu llibre "El negocio de la libertad" que va publicar dos anys més tard. Sembla ser que tot va començar amb el negoci del futbol a les televisions. Durant el debat sobre l'estat de la nació, el President Aznar va dir de nou el ja sabut "Espanya va bien" i la oposició socialista no va obrir el foc ni de la resposta ni de la crítica. Uns no comunicaven i els altres agitaven des de fora, desenfocant els incidents i fent-los engrandir a conveniència. Aznar tenia llavors el 19% de la poblaciò activa a l'atur, cos que ja no es recorda, com tampoc es vol recordar les aportacions fetes pels empresaris i treballadors de Catalunya a la Seguretat Social. El PSOE després de la sentència del cas FILESA no era alternativa. Els antecedents del cas GAL, la Expo de Sevilla, i també el cas ROLDAN serien definitius per l'ensorrament d'una opció que havia jugat tant brut en democràcia com el partit conservador en el poder. Però el que havia quedat clar amb tot l'enrenou organitzat des de la Moncloa és que el partit popular com diu Jesús Cacho a la pàgina 305 del seu llibre, "no era demòcrata". La recent designació a dit del Senyor Arias Cañete com a cap de llista de la candidatura del PP a les eleccions europees i la notícia que dona avui el País de les quantitats extrasalarials cobrades per dirigents del mateix partit és una ratificació d'aquesta afirmació. Poder i diners, supèrbia i control dels empresaris dels mitjans de comunicació de masses. El perill per la ciutadania de la "derechona" al poder hauria de fer reflexionar la gent progressista, liberals d'esquerres, socialistes, assamblearis, canviar els aparells i estats majors dels partits per preparar el relleu polìtic guanyant la confiança del poble. Caldrà també recordar als mitjans el que és i significa la llibertat de premsa, defensar-la i no permetre que caigui en mans de conspiradors o de cercles tancats. Convé canviar el curs de la història. No podem seguir repetint el mateix espectacle any darrera any, convertir els mitjans en un negoci partidista a canvi de suport incondicional al poder. Avui, dia mundial de la premsa recordem que la llibertat de la premsa és imprescindible per garantir l'exercici de la democràcia.