apareix la violència

De nou ha aparegut la violència. A LLeó assasinen a trets la Presidenta de la Diputació Provincial i Presidenta del Partit Popular. El mòbil sembla l'odi i la desesperació A Catalunya serren una branca del Pi de les Tres Branques, símbol nacional. La raó és la coimeguda expressió ¡Arriba España!. El mòbil destroçar allò que fa més mal al cor dels catalans, un avís de terror extemista i radical de l'ultradreta. Més violència, la moral del candidat conservador europeu a la Presidència de la Comissió que al costat de Rajoy diu als Catalans que Espànya s'oposarà a la seva entrada a la Unió Europea. També ara diuen els unionistes del PSC que establir fronteres és de dretes, quan precisament el que vol Catalunya és salvar-se dels governs de dretes espanyols anticatalans. Les crítiques i difusió de notícies viperines per desprestigiar els uns als altres acompanyen la campanya electoral. Per la dreta els bons, els millors, els incontestables són ells. Parlen poc d'Europa. Molt del que passa a casa nostra. Sembla que Europa sigui l'excusa per parlar be del que han estat fent. La reforma laboral, la pressió fiscal, la manca de crèdits, les retallades, les supressions d'ajudes als discapacitats i necessitats d'assistència domiciliaria, negar l'assistència mèdica als immigrants sense papers són actes que convenen a un sector social, el que mana. El poble no hi està d'acord. El poble no vol violència. Tampoc vol la violència dela llei ni la de la misèria ni de l'abús. La violència és demostració d'irracionalitat salvatge com també ho és el segrest a Nigèria de nenes estudiants d'un internat i forçarles a convertir-se a l'Islam. La mort és rebutjable, no demostra res de positiu. Tant sols la pau, el diàleg, la no violència, el respecte dels uns envers els altres, poden permetre edificar una societat disposada a treballar conjuntament contra la corrupció, l'odi, el salvatgisme i l'opressió.