no compliment de les expectatives

La violència i guerrilla urbana desencadenades amb el desallotjament de Can Vies i el començament de l'enderrocament de l'edifici són el reflexe del malestar de la gent jove sense feina, sense expectatives de res, sense futur, mentre veuen com uns càrrecs municipals s'emporten pel fet de dir-se representatius sous de més de cent mil euros l'any i molts funcionaris municipals contractats amb taula i cadira sous superiors als 35.000 euros any. El nivell salarial de polítics i funcionaris no ha sigut de fet el detonant de la rebel·lia. La mala maror social i el voler ser autogestionaris i lluitar contra el sistema capitalista que els joves ocupants de Can Vies i el que ells anomenen edificis expropiats, volen substituir per una nova societat col·lectivitzada, dependent de l'assamblearisme permanent com a forma de participació sense intermediaris per a decidir el que calgui, amb lloibertat plena. A Sabadell ha esclatat un altra problema similar amb els ocupants també de fa temps d'un bloc de la sareb. Eren desnonats i sense sostre que van decidir ocupar un edifici i fer-lo seu per viure sota un sostre en nom de la dignitat col·lectiva a la vivenda. Cap títol jurídic per justificar la ocupació. Però el dret a la vivenda com a senyera. L'ordre judicial de llançament i retorn de lam possessió al legítim propietari acaba amb el somni revolucionàri del propi dret per la via de fet, l'arbitrarietat de l'al·legalitat i l'il·legalitat compartides. No és la ignorància de la llei, és la resposta col·lectiva a la frustració de les expectatives somniades, el no compliment de les expectatives promeses, el frau d'una polìtica que només serveix una casta privilegiada, contra l'esclavatge dels treballadors a la misèria i la manca de llibertat per manifestar la seva protesta i dret de contestació a una organització política i social que els abandona a l'atur de llarga duració, els condemna a viure sense feina i obliga a viure de la mendicitat, de la caritat pública, dels menjadors socials, del que els demés llençen. Són morts en vida. Tenen dret a la rebel·lia i a que la societat coneixi el seu rebuig a aquest estat de coses i a dir la paraula "prou". El problema social, cal que les autoritats tinguin present, no se soluciona interposant antidisturbis a les manifestacions de protesta social. Molt ha de canviar en les consciències i la manera de fer justícia.