la dreta consistent

Ja ha començat la campanya electoral de valent. Els capdavanters de les llistes comencen a llençar crítiques als partits contraris. La crueltat de l'atac dels uns contra elos altres és ben visible. Però aquests capdavanters que són els que parlen, no veuen que només assisteixen als seus actes els fidels, els amics, per no dir els adherits, militants i gent compromesa per una o altra raó. La gran majoria de la gent ja té decidit el que farà i poc cas fan als oradors. Molts no obren la tele per no escoltar la repetició de missatges publicitaris demanant el vot. La gent fuig de la polìtica i dels polítics. Tenen altra feina. Manca l'il·lusió. Ernest Maragall intenta tornar la il·lusió a la gent. demostra que és un pencaire nat. Parla clarament del que signifiquen aquestes eleccions. Recorda dia darrera dia la importància d'anar a votar, de demostrar que Catalunya té més interès per Europa que ningú. Com si fos el mossèn del poble, explica l'Ernest una i altra vegada, amb veu pausada, de manera que la gent l'entén, el pas que estan donant les forces polítiques que han decidit obrir nous camins per aglutinar les esquerres catalanes, fer el que diu el poble, preparar la fusió de programes polítics i voluntat general. Maragall demostra que construir unes esquerres nacionals catalanes és possible. L'experiència és positiva, poble a poble, ciutat a ciutat. Si em posés a escriure un diari de campanya diria el mateix. L'esquerra a Espanya s'enfronta a una dreta consistent, la dels interessos creuats, la que el vot de la por referma en els seu lloc. Una esquerra propera a la dreta en les grans decisions, sempre disposada a pactar amb la dreta un govern d'unitat com ja passa a Alemanya, no dona el pas per defensar els drets dels pobles singulars, només es perd en les grans declaracions i segueix empenyada en unir-se a la dreta contra Catalunya, donant més força finalment a la dreta. Defensen la nació que imposa la seva hegemonia, que ofega les nacions d'aquella Espanya plural que van prometre i ara neguen tots plegats. Ernest Maragall presenta plantejaments de política positiva catalana a Europa, la que no poden presentar els altres. Maragall és l'esquerra social que no es perd en divagacions ni en demagògies.