Qüestions electorals

Deia en Josep Pla que en qüestions electorals no es poden tenir gaires manies. Hi ha candidats que només ofereixen la grandiositat del seu programa polític. D'altres bons àpats, ví i glops de cervesa. Hi ha qui, com a gran principi, s'apunta sempre al candidat que ha de guanyar. A les eleccions municipals l'important són els serveis que pot controlar l'Ajuntament, s'entèn sempre que l'Ajuntament farà despeses. Per això hi ha qui no vol perdre el temps amb ideals que perden. Ja no som en els temps en que els vots es valoraven amb diners, en que el cens tenia un preu. Hi havia un temps en el que les eleccions eren qüestió de comptes que el mateix Pla qualificava de suspectes. Però també explicava Pla en el seu llibre "Un senyor de Barcelona" que els diners en moment electoral acabaven per servir i es destinaven al millorament dels pobles. Avui el Sr. Gregorio Moran a La Vanguardia d'avui 16 de maig publica un article que titula "eleccions per a serfs", qualificant les eleccions al Parlament Europeu com quelcom al·lucinant. Destaca que, segons ell, la ciutadania no les dona cap importància, que són com "un iogurt caducat". Tracta el dirigent del Partit Socialista espanyol Sr. Rubalcaba de jubilat d'un circ, sense credibilitat i l'acusa de ser <>. Diu que estem al límit del colapse social i del cinisme mentre els corruptes siguin lliures. La pau social, convertida en una estafa i ens aboca a la violència. Tracta els parlamentaris de individus obedients amb les ordres dels seus grups partidaris. Critica el patriotisme català dient que el límit del nacionalisme és la reducció del benefici. No vol veure que Catalunya treballa per la seva dignitat col·lectiva, per viure en pau i llibertat en un món que respecta els valors democràtics que no són els de la denigració sistemàtica de l'articulista Sr. Moran de tot el que respon a demòcrata. Critica els sous dels eurodiputats, segurament creient que els eurodiputats han de viure de l'aire i s'han de sotmetre a la corrupció dels lobbies?. El Parlament el veu com una reserva de luxe per elefants de la política que respon perfectament, segons ell, a les lleis de la selva. Per el Sr. Moran Europa és la selva com en temps de Canalejas les eleccions eren qüestió de diners i influència. Parla de l'Europa de banquers, industrials i eurodiputats serfs que gaudeixen d'Europa mentre la majoria de ciutadans passem a la ruïna. Valora positivament Beppe Grillo. Al Sr. Moran li cal anar contra tot i que la gent o no voti o voti ultradreta. "Ara tenim davant una pantomima electoral", afirma Gregorio Moran. Per l'articulista de La Vanguardia o acceptem el llenguatge dels dirigents Rajoy, Rubalcaba, Mas o no. Sembla que convidi a anar contra el sistema, tot el combat electoral el considera una trampa. No creu en aquestes eleccions i no s'amaga de dir-ho. Està contra les eleccions, sens dubte. No vol doncs la democràcia. No respecta la llibertat política dels electors ni la dels candidats. Acaba intentant ridiculitzar el Pi de les tres branques afegint que Mossèn Verdaguer estava com una cabra quan va traslladar el pi als seus versos. Aquest article sembla fet pels temps del tardofranquisme, de la crítica despiadada i l'insult contra tot el que no s'agenolla a la supèrbia i la prepotència dels serfs de l'Espanya Imperial, la que sempre ha preferit restablir el tracte colonialista a l'Amèrica llatina que diu hispana, en lloc d'obrir-se al món com fem els catalans. Aquest escriptor no ha superat el que descrivia fa molts anys Pla parlant de qüestions electorals durant el segle XIX. Ara, però, es veu que alguns articulistes com el Sr. Moran, amb una visió molt curta de la cosa pública, tracten des de Madrid les eleccions com qüestions d'interessos, no com a activitats polítiques per millorar a Europa la representativitat i la participació democràtica, l'afirmació de la personalitat nacional catalana, els drets irrenunciables dels treballadors a un salari, vivenda i treball dignes, el dret de tots els ciuitadans a una sanitat pública de qualitat, el dret dels estudiants a una formació del coneixement adequada a l'intercanvi de cultures i a les tecnologies conegudes i les que estan per conèixer. Els catalans volem defensar a l'Europarlament els drets nacionals de Catalunya. Les eleccions, per tant no són per a serfs, són per persones lliures i per decidir entre diferents models de societat i drets dels pobles avui sense Estat en una Europa nova, a travers els candidats que siguin votats el proper dia 25 de maig. Aquest és clarament el punt que no interessa al Sr. Gregorio Moran. No ho dissimula gens. L'Europa del progrés i de la polìtica racional és la que sembla no agrada al Senyor Moran.