l'oposició no és un bloc

A Venezuela el chavisme camina cap el col·lapse. Els diaris no tenen paper per imprimior, les farmàcies no tenen medicines, manquen aliments als supers. Diuen els entesos que estan a Venezuela com a Xile abans del cop d'Estat del general Pinochet. La oposició per via democràtica no és fa resant el rosari a places públiques ni amb manifestacions d'ultradreta radicalment oposades a l'anomenat nou bolchevismo. Acusen el règim de servir-se dels anoimenats círculos bolivarianos que són l'equivalent dels policies de barri feixistes i els comitès de control revolucionaris. La oposició a Venezuela està esmicolada i amb diferent tendències. Capriles sembla l'home moderat. Podrien entendre's chavistes i gent d'en Capriles i mirar de moderar la situació fins trobar la sortida a un règim impossible de mantenir només amb el petroli de l'Estat providència, un partit de funcionaris i una economia paralitzada. L'Estat providència no és la solució. Tota solució ha de passar per un règim de llibertats i eleccions democràtiques lliures, acabar amb la corrupció estatista i la de l'extrema dreta capitalista. La gran revolució és millorar la societat, els mitjans de desenvolupament individual, fomentar el respècte i el diàleg intersocial. L'amenaça de la violència i el colpisme no porten més que a la ruina del país. Venezuela mereix un règim de progrés basat en la llibertat i la democràcia.