autoritat i cultura del descontentament

Cal llegir el llibre <<llibertat i autoritat>> de Marcel·lí Domingo publicat  Madrid l'any 1928, per adonar-se que els problemes del bon ús i del mal ús de la llibertat segueixen vius. El Papa Pau VI l'any 1967 publicava l'encíclica Populorum Progressio paralant del xoc de civilitzacions, la violència en les reaccions populars, les insurreccions, el retorn de les ideologies totalitàries. Tot el que estem patint ja hio va plantejar com a actual el bon Papa demanant solidaritat assistència als febles, equitat en les relacions comercials. L'any1999, les Nacions Unides en l'Assemblea del 6 d'octubre van aprovar la Declaració sobre unaa cultura de pau, reconeixent la necessitat d'eliminar totes les formes de violència i intolerància, demanant una cultura de pau demanant el respecte als drets humans i llibertata fonamentals, el respecte a la vida, promoure la no violència mitjantçant l'educació el diàleg i la cooperació. El Papa deia l'any 1967 que la injustícia és una greu injúria contra la dignitat humana. Molt abans, l'any 1928, Marcel·lí Domingo deia que la autoritat no és una categoria de civilització, ni els principis són regles. Reconeix que quan el poder suprimeix els drets humans impera la tirania. Creure que les nocions de democràcia i de cap non conciliabkes ha portat a l'incompliment deks programes electorals dels partits quan arriben al govern dels pobles. No existeix un Consell Suprem conservador i protector de les llibertats i dels drets humans de la ciutadania.. Avui la igualtat es basa en la misèria i en la pèrdua de drets no en la riquesa ni en el contentament social. Encara existeixen pugnes entre civilitzacions per considerar-se superiors i asimilar les cultures de les  considerades inferiors. Ho es Espanya respecte de Catalunya? Ho és l'anglès respecte de l'espanyol com abans ho fou el francés respecte desl territoris colonitzats? El xoc segueix en plena globalitzaciò encara que digiin que no existeix, com la cultura del descontentament com la autoritat imposada per damunt de la llibertat i drets dels pobles  reconeguts en una cultura de pau. En el xoc entre democràcies i totalitarismes, sectarismes i actituds violentes existeix més que mai. La solidaritat és de paper o digital, com les lleis. Ek escontentament ja no es sap manifestar en forma pacìfica com avui els bpmbers de Barcelona davant el Parlament de Catalunya enfrontant violentament els mossos d'esquadra, com els afectats per els desnonaments per hipoteques utilitzats per fer escraches als bancs i parlamentaris que no s'hi oposen. La llibertat cedeix a la cultura del descontentament. L'autoritat que es basa solsament en la llei i no en la justícia moral no pertany a la cultura de pau avui.