dia de la democràcia social

He estat a punt de posar dia de la dedocràcia social en lloc de dia de la democràcia social.  Encara no hem trobat la definició  per entendre quina cosa és en realitat la democràcia social, quan resulta que la polìtica funciona a dit cada vegada més i seguim presentant opcions polìtiques que parlen de democràcia social, amb diferents plantejaments.  L'església va assimilar democràcia social a comunisme amb la corresponent condemna dogmàtica. Lenin,  per la seva banda amb gran fervor revolucionari, animant a la classe obrera a imposar la dictadura del proletariat i a apoderarse dels mitjans de producció, va parlar de construir la democràcia social a travers la revolució. Els russos actuals com tots els països de l'Est europeu han enterrat el comunisme,  els seus dirigents són ara demòcrates de tota la vida i creuen en el parlamentarisme. Els socialdemòcrates alemanys, fracassades les revolucions i el comunisme, ens parlen de democràcia social com a garant de la llibertat i la justícia social, la igualtat i la extensió del benestar social al conjunt dels ciutadans. Però els nous socialdemòcrates encara no tenen clar si ha d'haver-hi centralisme o descentralització. A Espanya després de la mort del dictador, amb l'experiència adquirida durant anys de govern i a la oposició,  els socialdemòcrates  han pogut  descobrir el que era més adient a les peculiars singularitats de poblacions i territoris. Santiago Carrillo en el seu testament parla de defensar la idea del socialisme, però no concreta a que es refereix com comunisme ideal tot i dient que ara el partit comunista és sectari, com també que el comunisme és comulgar amb idees que no són dogma de fe. Per Carrillo, com per Mossèn Ballarin uns empastifen els altres i fan fracassar la política. Polítics i banquers, en qualsevol enquesta, són avui els éssers més despreciats a Catalunya i a Espanya. Carrillo acaba reconeixen que les coses han canviat i que la realitat no és la que va descriure Carles Marx, criticant la concepció tradicional de partits centralitzats i disciplinats preparats per la clandestinitat o per organitzar la conquesta revolucionaria de l'Estat, però no per adreçar-se a les masses actuals amb informació o coneixements professionals. Carrillo recomana canvi en l'acció, sense sectarismes, lluitant contra els monopolis, les manipulacions de tota mena, la corrupció, les sequeles de la greu crisi econòmica actual, la degradació del medi ambient, les grans diferències entre rics i pobres, creant els moviments populars necessaris, respectant la seva pluralitat,  globalitzar les polítiques de progrés i crear governs democràtics per lluitar contra la opressió i l'explotació com a grans objectius.  Aquesta nova idea de la socialdemocràcia és viable en llibertat i sota les regles de la democràcia. Aquest nou plantejament explicaria el fracàs de la mobìlització sindical clàssica del dia primer de maig. Que es manifestin tant sols uns cent mil treballadors a Barcelona quan tenim a Catalunya  noucentes mil persones a l'atur, més els milers que han marxat a l'estranger i els que demanen la preejubilació o es jubilen per no poder resistir més  la situació, amb les platjes i les carreteres plenes de personal aprofitant el dia festiu, és una demostració contundent de que les coses han canviat i les reivindicacions esclerossades d'uns quants no interessen a la majoria que ni s'els escolta i que estan més pendents dels partits de futbol de la setmana. Les vanguardies polìtiques clàssiques ja no existeixen en el món internauta i de la tecnologia de les comunicacions de masses. El que si observem dia a dia és una pujada en la valoració favorable als antisistema, els moviments alternatius i  l'extrema dreta. Prenguin nota uns i altres.