quan la política no és paraula de Déu

De cap de les maneres ens podriem creure que els dirigents polítics més anomenats tenen el do de la divinitat u la seva paraula és sagrada. La paraula dels polítics de diferents orientacions diu de les diferències culturals que tenen molt a veure amb el pluralisme. A les religions la creença és única. Passa moltes vegades com en política,  uns quans decideixen que qualsevol diferència cultural o crítica és considerada una amenaça a la unitat imposada des de dalt. Quan la participació és escoltar, cantar el salm que et donen a l'entrada de la sessió i no discutir res ni preguntar, acceptar que els de dalt ja hi són i ells representen els que arriben, és evident que no som davant una participació autèntica, d'assemblea democràtica. Aquests dirigents a més no representen la paraula de Déu, no són omnipotents. Parlen de reivindicacions acordades en reunions de consell i faran exhibicions de propaganda, però no obriran menjadors socials que deixen per a les parròquies, els centres islàmics i les associacions caritatives. La solidaritat és per a ells un concepte polític del que extreure'n la injustícia. La paraula injustícia és necessària en tot discurs per acusar els contraris de no respectar-la tal com la defineixen els que reclamen en nom de la solidaritat que no defineixen ni practiquen. La manca de diàleg, de comprensió, de respecte, d'amor, de redistribució de la riquesa, El futur segueix essent la lluita contra la desigualtat, l'abús, el terror militar i l'explotació d'uns per uns altres, la reducció de la qualitat de persona a la condició de bèstia de càrrega, els esclaus moderns en totes les professions i sectors socials. Els cinc cents morts de Dacca a Bangladesh per l'ensorrament de la fàbrica en la que treballaven sense drets hores i hores per rebre 30 euros de sou mensual són la demostraciò de la societat bàrbara  i dels falsos ídols que hem creat en nom de la llibertat, del benestar i del progrés. Esperem que no es vulguin servir de la paraula de cap Déu en la política dels nous temps. No fem dels partits ni de les institucions monarquies verticals.