drets humans i partits clàssics

La nociò de dignitat humana no és la que pugui donar un tribunal. No té un sentit radical ni està subjecte a cap jerarquia. Té molt a veure amb l'equitat i la justícia que són iddes lligades al naixement dels drets dels ciutadans contra els abusos i l'erxplotaciò de les persones vulnerables. Els drets humans formen part de la lluita per la justícia social. Però les idees de justícia i equitat canvien en funció de la constitució i de les circumstàncies socials. Moltes vegades les lleis protegeixen uns drets perjudicant-ne d'altres, com ha passat en el cas dels procediments hipotecaris. Els drets humans s'han consolidat amb un sentit innat i el dret consuetudinari. Las Carta Magna de 1297 de les llibertats d'Angleterra i dels Boscos  va confirmar els drets comuns contra la propietat privada, el dret humà en base als drets a l'existència. Es podria aplicar aquest dret a les terres abandonades i sense cultivar, a les empreses tancades per fallida. Pero quan el dret de la propietat privada s'oposa al dret de les persones al desenvolupament o a la seva supervivència, la llei hauria de contemplar una limitació restrictiva del dret de propietat em benefici del comú dels ciutadans. L'ús social en temps de nbec essitat s'ha de posar per davant. Es de justpìcia social. Els partits han de saber abandionar les tesis de protecciò ilimitada del dret de propìetat i de l'economia de mercat quan la propietat i l'economia de mercat posen en pèrill la mateixa societat i l'estat del benestar. El canvi ha de produir a més l'aparici`po dels partits que defensin una niva categortia i aplicació des drets humanas a escala humana, no com a declaracions fiormals per incomplir. Els drets humans diuen molt de respecte, tolerància i generositat, precisament el que les lleis actuals aplicades restrictivament no permeten.  Com deia Adam Smith en la seva  <<teoria dels sentiments morals>>,  descuidar la condició de les persones humils i pobres donant culte als rics i poderosos és la més gran i universal causa de corrupció dels nostres sentiments morals. La dignitat no viu en els palaus ni està en venda. Els partits actuals considerats clàssics i poc democràtics sense capacitat de regenrar-se, n'haurien de prendre bona nota. Ignorar els drets del poble pobre i humil en moments de crisi, és el final d'un sistema ofegat per la corrupció i la resistència a posar-se al servei del poble.