dret a la contestació social

Avui el President del Govern espanyol ha dit que existeix un dret de contestació social que reconeix. És la primera vegada que reconeix un dret no expresament recollit com a fionamental a la Constitució.  Ha sigut el seu cimentari davant les diverses manifestacions que s'han fet a Madrid i Barcelona, d'entre diferent ciutats en protesta per l'actual legislació hipotecària aplicada per les institucions financeres, les preferents i altres motius de queixa coincidents. La mobilitzaciò social és ja un fet incontestable al que el Govern moralment no pot oposar serveis policials cada dia més cremats amb la situació doncs també els arriben les retallades. Els bombers ja han dit que ells no anaven a rescatar bancs. Que reconeguin el dret a contestar la política oficial no vol dir que  en facin cas de les protestes. Encara estem molt lluny d'un desenvolupament durable dels drets. La feina serà desfer tota la xarxa legislativa que hauran deixat els legisladors de l'actual Govern espanyol quan siguin relevats per un nou equip de govern.  Es d'esperar que no s'àtreveixin  a reformar la Constitució per tancar més encara el cercle financer de la autonomia catalana. Més aviat voldriem que aquest recineixement es vagi extenent cap a d'altrres drets democràtics com el de referèndum o consulta vinculant a la ciutadania encara que no aoaregui escrit exoressament a la Constitució. El dret a decidir la permanència o l'escissió existeix en les societats mercantils, i a la societat política també ha d'existir, és un dret democràtic quen no cal que consti escrit de manera expressa en cap paper, ja hi és en la tradició democràtica dels pobles. El problema és que Espanya no vol ser un Estat amb tradició democràtica ni adaptat a les modernes tendències dels drets reconeguts per les Nacions Unides. La involució és un fet, sota bones paraules i  amb un somriure propi de qui amaga la veritat.