el neguit de la desesperança

Que el bon Oriol Junqueras ens digui que estem desesperats i que hem de fer la consulta quan abans, no es nou, Hi ha molta gent que diu el mateix, que això no es pot aguantar. Però  que pensem que els dirigents espanyols maltracten Catalunya no ens ha de dur a creure que la situació és desesperant. Els inspectors d'Hisenda han pentinat Catalunya a la recerca de defraudadors i infractors mentres s'els escapen les grans multinacionals que facturen de manera que  no les poden controlar i l'Estat ens dona una misèria mentres  es queda per l'adminuistraciò central el gruix del que Bruseles li permet reduir de les retallades. Qui treballa seriosament, més que els dirigenbts polítics, és ara la policia que dia a dia descobreix activitat delictiva arreu en el món de la corrupció i els fraus, en el sector de la droga i en el de l'abús de menors. L'amic Junqueras sembla que no veu o no li deixen veure que la gent no llegeix els diaris d'informació general, que les coses que diu arriben  a miques a la gent que veu la televisió, que no és tota i res no garanteix que hagin entés el que vol dir. El que no ha de pretendre ara és dividir la coalició CiU. La unitat polìtica catalanista de cara a les properes eleccions europees s'ha de fer plantejant un ventall ampli de tota l'esquerra i CiU. La calició catalanista unitària  és possible sempre i quan es respecti la pluralitat de forces polìtiques amb i sense escó. La política en temps de transició no la fan sols els diputats dels actuals partits qu'ara  qualifiquem de clàssics. En el futur n'hi hauran de nous i no es pot desconèixer.  Les candidatures unitàries i els candidats, com la confiança política, no es poden improvisar ni triar  a dit deu dies abans de presentar les llistes.  El que no es poden permetre són les manipulacions, les imposicions, ni les maniobres internes per desqualificar  i eliminar possibles candidats que molesten a grups sectaris organitzats dins dels partits. Una cosa és el corrent d'opinió i una de ben diferent permetre que els escaladors de càrrecs organitzats s'apoderin de les sigles d'un partit o coaliciò com una marca de comerç, intentant imposar-se als demés.  La política és una feina al servei del poble, no dels interessos d'una quants que desinformen, desorienten i reparteixen neguit i crits de desesperança. El neguit només condueix a l'error i al desastre. Pot ser el preludi de una gran estafa quan del neguit no en segueix res de positiu i pragmàtic, quan la visió dels dirigents no és de futur ni d'Estat, sinó d'acció. La unitat política a Catalunya s'ha de fer dins del pluralisme real. Ni cases comunes ni pals de paller, poble i llibertat com a divisa conjunta..