quan la immigració és perseguida

Alguna cosa marxa malamanemt a la nostra societat quan la immigració amb o sense papers és aïllada socialment, se li fa el buit, no se li dona feina, ningú no es preocupa de la informació i educació d'aquesta gent nouvinguda o encara que porti anys a la nostra terra sense parlar cap idioma dels que l'Estat reconeix com oficials. Coloquialment diriem que alguna cosa no qualla, quan l'ecumenisme es queda a l'església i no arriba al carrer, quan els centres islàmics han d'organitzar el seu propi servei d'assistència humanitària com caritas. La immigració africana és la que es troba en pitjor situació. Es guanyen la vida com poden, venen falsificacions per necessitat, recollint el que la gent llença com xatarra, fent de temporers al camp. Les oportunitats per l'immigrant, legal i il·legal són inexistents. La societat no obra la porta als africans.  Els complexes de color continuen vius. La discriminació és un fet. Els discriminats senten desconfiança pel que els envolta. Senten que aquesta no és la seva terra. Tant sols els inrteressa recollir i sobreviure.