nova política de benestar social

Molta gent es pensa que anar de vacances amb els programes de l'inserso és la millor inversió de política social. Els que això pensen t'els trobes en hotels, trens i avions arrassant amb el que veuen. Després vindran les visites a urgències per haver-se saltat el règim, pujar el colesterol i la tensió arterial, no haver prés les pastilletes de recepte mèdica i un llarg etc de coses.  La política social és donar assistència als que ho necessiten, no portar de viatge els que no ho necessiten. La política social  que ens cal és ajudar qui hi necessita evitar l'empobriment dels que tenen alguna cosa estalviada i han de destinar els estalvis per pagar impostos mentres venen obligats a pagar sous i seguretat social de cuidadores sense dret a descomptar-ho del que  l'avi ha de pagar com impostos cada any. Buida la cartera i el compte d'estalvi, l'avi acaba per demanar anar a una casa asil mal venent la seva casa de tota la vida. Morirà l'avi  centenari lluny de casa per haver permès que el poder caigui en mans d'una dreta conservadora que només cuida una part  dels seus electors, sense pagar subvencions, sense ajudar els minusvàlids ni els disminuïts, jubilant metges experimentats per haver arribat al 65 aniversari, negar la medicina als sense papers, no fer unas campanya d'educació a fills i pares d'immigrants sobre la nova societat en la que viuen. Cal una nova polìtica social que pensi  també en els aturats, en els sense sostre, en els acomiadats sense motiu  laboral però que als empresaris els convé  acomiadar per donar beneficis en el balanç de l'empresa i rèdits als accionistes.