límits i dubtes al voltant de la llibertat

La paraula llibertat que representa un concepte abstracte, és atractiva. Avui hi ha molta gent que diu que perdem llibertat. És un sentiment que molts compartim. I no és perquè hi hagin més policies al carrer. Senzillament perdem en igualtat i perdre igualtat ens fa menys lliures. Santiago Muñoz Alonso ha posat la llibertat d'expressió com a tema del seu discurs d'ingrès a la Reial Academia Espanyola. Ha reconeguit que la llibertat de paraula l'hem estrenat a finals del segle XX. Que Rousseau diguès al segle XVIII que l'home ha nascut lliure, que la llibertat fos reconeguida com a dret  en la declaració de drets de l'home i del ciutadà dels revolucionaris francesos, o que la llibertat estigui garantida per Constitucions dites democràtiques, no impideixen que en una televisió de Venezuela s'acomiadi el periodista que pretèn emetre una entrevista amb el lider opositor o en altres televisions a Espanya s'ignorin els polìtics  i dirigents d'organitzacions que no gaudeixen de representació parlamentària.  La llibertat té dincs limitacions, unes escrites a la llei, i altres no escrites, però que  corresponen a la construcció d'un sistema que ha mogut a un conjunt de professionals i intel·lectuals a demanar una niva llei de partits en un manifest que  ja hem  llegit a les informacions de les agències de notìcies.  Va arribant l'hora de recordar que la  llibertat és patrimoni de la societat. Per què som lliures tenim dret a desenvolupar la nostra persona,  realitzar l'ideal de la igualtat social i la justícia, intentar transformar el món en el que vivim per fer-lo respectuós amb la dignitat humana, la natura i els drets i llibertats de les persones, la pluralitat de pensaments i creences de tot ordre. No construïm una societat sense llibertat en nom de la llibertat. Cal recordar que sense igualtat no hi ha llibertat. Cal recordar que democràcia sense llibertat és una societat sense igualtat, oberta a l'engany,  la corrupció i l'explotació.