llibertat de premsa en declivi

El declivi de la llibertat de premsa és la informació que m'arriba a travers periodistes sense fronteres. La crisi ha fet estralls amb la baixa de la publicitat en els mitjans, la reducció de salaris dels periodistes, el tancament de petits mitjans i l'atur dels professionals i  joves llicenciats sense feina. La situació és greu doncs en pateix la informació, la recerca, la suoervivència dels drets dels professionals a la seva llibertat i independència. També els canvis polìtics en el Congreso de los Diputados i molts Ajuntaments en les passades elecions han permés que mitjans públics pateixin l'arribada de nous caps, canvis i acomiadaments segons criteris polìtics. El diari El País informa avui que la meitat dels treballadors de la plantilla de Radio Nacional d'Espanya han signat un Manifest dient que l'ens ha perdut qualitat i independència.  Que un professional de la informaciò depengui del color polític de torn és un retrocés en l'exercici de les llibertats informatives. La corrupció que es deriva de la lluita entre mitjans per la supervivència amb subvencions i publicitat és ben a prop. Els titulars dels diaris i noticiaris tenen molt a veure actualment amb el que ara convé dir i el que no convé que s'en parli. L'esport segueix essent l'únic lloc en el que la llibertat d'informació ben orientada i entesa, sense tocar més enllà del que convé, es practica formalment. Personatges que  convé és fan publics i també s'els fa gtornar a la privacitat. Els gabinets de comunicació de les entitats ja es preocupen de fer arribar el que convé als mitjans. La problemàtica és més seriosa del que  ens pensem. Molts professionalssaben que no es pot parlar de determinats interessos influents en elsmitjans on treballen a sou. El declivi  de la informació professional és una realitat.  Sortosament internet permet la intercomunicació lliure sense fisures ni notícies recomenades. Les Facultats de periodisme haurien de formar els estudiants en la defensa de les llibertats d'informació i la gestiò democràtica de la informació i la comunicació.  Autoregulació no ha de ser entès com a censura prèvia que sembla és el per què serveix.