identitat supraconstitucional

Fa anys ens deien que la pàtria és la Constitució. S'ens parlava de la pàtria constitucional com d'un fet històric etern,  inatacable, indiscutible.  Però existeixen identitats com la de la nació catalana, que sòn construccions de 'esperit, l'ànima d'un poble, un fenòmen avui visible en les nmanifestacions que cada any fan palés el desig de Catalunya per viure en llibertat. Els fets identitaris són supraconstitucionals i la Constituciò no és de cap utilitat si no garanteix aquests fets. Les constitucions no tenen categoria de dogma ni són ni poden ser lleis limitadores dels drets i llibertats dels ciutadans. La primera Declaració de Drets de l'home i del ciutadà de 1793, en el seu article 28 diu que <<un poble té sempre el dret de revisar, de reformar i de canviar la Constitució si no és conforme a l'esperit del constitucionalisme i no garanteix la identitat constitucional>>. Reformar una Constitució com han fet diverses vegades als Estats Units d'Amèrica que ens descriu Alexis de Tocqueville és també desdramatitzar  els moments de crisi i respectar els valors superiors, en el nostre cas del dret a la vida i al'existència de les nacions amb voluntat de permanència, com Catalunya ha demostrat durant segles desposseída de tot poder polític, primer poble esquarterat a Europa. Els representants polìtics espanyols han d'entendre que la identitat constitucional ha d'estar sempre a disposició dels constituents que a l'Unió Europea han de estar sotmesos a la Convenciò Europea de Drets Humans a més de la Declaració de Drets Fonamentals incorporada al Tractat de Lisboa. Intentar neutralitzar la identitat nacional de Catalunya amb actes de confusió del nacionalisme amb el nazisme com ha fet TeleMadrid és una fatal incoherència  que posa en dubte tot el sistema que permet aquest tipus de programes sota el règim juridic de la Constitució de 1978 i els partits polítics que tapen el fet amb el seu silenci, com els actes de corrupció.