Justícia sense paper

La administrració de Justícia sempre ha sigut la asignatura pendent de tots els règims. Amb el final de la dictadura semblava que  conseguiriem reduir els retards  de gestió i documentació  amb la introducció del principi d'oralitat en la tramitació dels expedicnts judicials.  Però els retards es van acumular de nou. Molts procediments penals van anar prescribint i del Consell general no sortia cap solució, tampoc del Ministre de Justícia o del Conseller de Justícia de torn en les Comunitats autònomes on el funcionariat i la provisiò de material havia sigut traspassat, tampoc. Les successives legislatures podien haver produït una soluciò legal.Però no ho van fer. L'important seguia sent controlar el Tribunal Constitucional, la Fiscalia de l'Estat i el Consell General del Poder Judicial, per molt que els Jutges demanin una justícia independent. La Justícia com administració i solhcipo de contorversies s'ha de combinar amb el dret dels justificables a un judici just, amb el dret de defensa, segons exigeix l'article 6 de la Convenciò Europea dels Drets de l'Home i el ciutadà. La oralitat dels procediments era i és possible encara, si podem comptar amb  més Jutges que rebin declaració als justiciables i testimonis les hores necessàries i sense retards, amb Secrearis judicials actius i enamorats de la seva feina, que facin ús de les noves tecnologies per documentar els expedients i no els deixin reposar en els prestratges de la desmemòria, l'anomenat costat obscur dels jutjats. També necessitarem funcionaris tramitadors desperts i coneixedors de la seva feina, descarregats de complexes, cinscients de la saeva feina coim administracuó indeopendent de les idees polìtiques i socials.  L'Estat de dret no és un fenòmen formal, sinó que s'oposa a la unitat de poder i als tribunals especials. El Jutge, com diu el President de la Sala 1ª del Tribunakl Suprem Sr.Juan Antonio Xiol Rios, en un artcle que publica la revista Abogados del Consell General de la Advocacia,  no acaba de veure el seu reconeixement com a Jutge del Dret en la societat moderna, separant el Dret de la Moral, tenir la Constitució com norma inspiradora,  practicar la ponderació dels principis i  valors que es troben representats a la Constitució. En una societat demcràtica, la Justìcia no es pot quedar sense paper.