a Catalunya hi cap tothom

Que a Catalunya hi cap tothom ho ha dit Carme Forcadell intentant parar l'escridassada amb que els afiliats a l'ANC assistents a l'acte de Lleida han rebut la presència de l'Alcalde Ros donant-lis la benvinguda. L'alcalde és considerat un botifler, com molts socialistes que vinculats al PSOE no són partidaris de la independència de Catalunya i per tant sense simpaties entre la gent que reclama la independència. Aquests ciutadans diuen que o serem federals o no serem, és la seva aposta de futur tot criticant en Zapatero que no va cumplir les seves promeses en el moment de debatre l'Estatut a les Corts espanyoles. Som avui també en un dia excepcional doncs la cimera de les amèriques acaba amb una mà estesa entre els gringos i els llatins. Raul Castro ja ho ha dit, diàleg, temps i paciència. Lesprofundes diferències entre USA i CUBA no ho impediran. Moltes coses han de canviar en el món i també a Espanya. Catalunya no serà una excepció en plé procés de canvi polìtic i recomposició. També molts plantejaments han de canviar a Catalunya. M'ha agradat molt l'article de Francesc Cabana que publica avui El Punt /Avui sobre el títol de fatxenda. La classe polìtica necessita una dosi d'humilitat i respecte pels demés. No ho han estudiat ni els han ensenyat a ser humils, sobre tot els que han viscut tota la vida dels diners públics ocupant càrrec rere càrrec. Tenim pñolìtics que com els fatxendes de l'economia no saben distinguir entre un país democràtic i una dictadura. Només miren els seus interessos i per conseguir-ho tot és vàlid, enganyar, mentir, trair, allunyar companys. I ho fan sense cap sanció social. Veiem alguns d'ells de nou en llistes, molts canviant de partit a l'hora de pujar-se a una llista per seguir en el càrrec. No volen acceptar que s'equivoquen i són insincers. Tampoc assumeixen els errors passats.L'egoísme i la supèrbia són la regla d'or d'aquesta gent que no escolta i va a la seva. José Antonio Zarzalejos ho diu també a la Vanguardia referint-se al govern espanyol quan afirma que "els falta humanisme cultural i polític per diagnosticar la situació". Der la crisi econòmica hem passat a la crisi sociopolítica desencadenada per la primera. També els actes d'escridassar i xiular un dirigent amb pensament contrari al teu que et dona la benvinguda es un fet demostratiu d'una societat que no vol entendre que la democràcia és cosa de tots i no podem allunyar-nos de la realitat creant una política irreal o és que veiem que la realitat ens depassa i no som capaços d'assumir-la. L'autoriotarisme sempre és a prop a l'espera d'imposar-se entrant a la polìtica per les organitzacions internes dels partits i amb el populisme. El que sobren en tot cas són els partits fantasmes que s'han dreçat com a murs de l'exercici democràtic que vol la ciutadania i només treballen en benefici d'uns interessos que mantenen ocults. Jo no veig clar que aquests tipus d'activitats tinguin lloc en la Catalunya del futur. Ens cal una democràcia més radical i tolerant per què hi càpiga tothom.