Barcelona, capital de la cortesia

Han vingut a Barcelona molts ministres de països de la mediterrània per parlar del gihajisme i la seguretat, suposo que també de la cooperació nord/sud. El cap de govern espanyol senyor Rajoy ha dit només arribar que Barcelona és la capital espanyola de la mediterrània. El President de la Generalitat de Catalunya senyor Mas habia dit moments abans que Barcelona és una capital europea. No entrarem ara discutir si Europa i la Mediterrània són els referents. Ha oblidat Rajoy que Barcelona és la capital de la cortesia i se li ha respectat que digués el contrari del que pensen els catalans. De fet ja esperavem que tingués una sortida com aquesta per marcar el que pensa i contradir les paraules del President Mas. Ha donat prioritat a situar el context de Barcelona dins d'un ambien ofensiu. Algú parlaria de la hipocresia d'Espanya intentant rebaixar el President de la Generalitat de Catalunya a un darrer terme. Però BArcelona ha sigut complaent amb el poder establert que s'enalteix a si mateix, sense deixar-se violentar, sense sortides de to davant un discurs conservador que Europa no entén segons explicava ahir Marti Anglada, periodista en una conferència donada a Gràcia. BArcelona, la de la cortesia de sempre és una alternativa a la vella democràcia espanyola. Avui l'aglomerat urbà té un paper cultural i lúdic reconegut al món, amb una creativitat desbordant. Barcelona és amant de la pau i odia la violència de la paraula i de les lleis injustes. Espanya és una democràcia inestable quan Catalunya és una democràcia que treballa pel progrés social, la lluita contra la contaminació, promou l'alliberament de la dona, la internacionalització a més de la cohesió social. Els barcelonins saben que la ciuitat és un instrument adequat per regenrar, és a dir, renovar i recomposar la democràcia. La cortesia que sempre han descobert els visitants de la ciutat no es pot confondre amb el servilisme ni l'afebliment del principi catalanista que el govern central espanyol voldria llegir als ulls dels barcelonins. El discurs anticatalà amb que simultàniament també ens ha regalat el President del Tribunal Constitucional no fa més que refermar la voluntat dels catalans a seguir treballant en positiu per la construcció d'un país nou, europeu, progressista i demòcrata com el que més. No li calia al govern espanyol fer oposició identitària espanyola vantant-se del passat. A la conferència de la meditarrània el govern espanyol no, es jugava el poder que tant vol conservar combatent el catalanisme. No cal seguir confonent també a Catalunya el catalanisme amb la gihad. A la societat catalana saben bé a Espanya la gihad no hi té lloc.