els monolits de la imperfecció en la vida urbana

Escolto dir coses a diferent organitzacions que jo també defensaria, la qual cosa em demostra que o som davant un problema de lideratges en discussió, d'exaltacions individuals per manca d'organitzacions reals, la realitat d'idees coincidents pel cansanci d'un model social i polític esgotat o som davant un criteri monolític de partit que no mira ni escolta els demés. Dona la sensació que molts no admeten que tot pot canviar. Es coneixen les infidelitats i les imperfeccions més visibles cada cop que s'apropen comtesses electorals. No volem admetre que uns poden inspirar-se en els altres encara que sigui veritat. Són els arqueòlegs de la política els que ho hauran de demostrar o hàbils usuaris de la lletra i la paraula com Ernest Gimenez Caballero que parlava de les influències del mag Miquel Escoto sobre Ramón Llull, o de la història del poble escocès de Warwick que va inspirar sembla el gran Tirant lo Blanch, com també en ple segle XVI el rite masònic escocès va arribar a Catalunya. No se sap si Robert Burns va influir sobre Mossén Cinto Verdaguer. Em manquen estudis filològics i històrics per afirmar-ho amb rotunditat. Però Walter Scott ens va portar Ivanhoe que, segons explica Gimenez Caballero fou la senyera del romanticisme a Catalunya i la inspiració d'altres treballs literaris posteriors. La història ens ha tret el romanticisme i ens ha situat en posicions contradictòries amb nosaltres mateixos. Ara tenim una Catalunya que vé, la que no es mou en l'obscurantisme, sinó amb el sol lluent, una cultura innovadora professionals que investiguen arreu per fer un nous país, tot un país per decidir com diu la gent d'esquerres partidària de la República Catalana, començant pels mecanismes electorals legitimadors dels representants polítics, seguint per les infraestructures de comunicació i transport interurbà de tot ordre, els serveis públics, la fiscalitat, l'urbanisme i tantes altres coses necessàries pel desenvolupament de la vida diaria, la que hem de millorar, crear estructures de comunicació en lloc de les barreres tradicionals entre classes i pobles. Cal considerar que el 70% del PIB català segons m'expliquen es genera en un 10% del territori que compte amb el 70% de la població. Dels quatre milions cent mil electors, en la gran aglomeració urbana de l'anomenada regió metropolitana, en trobarem, dos milions vuitcents setanta mil, 3.250 km/2 i 16 municipis. La macrocefàlia urbana de Barcelona que alguns denuncien és certa si es produeix en el caos i la decadència dels ideals catalans de la renovació urbana i social. Fer ciutat no consisteix en construir edificis alts i tallar arbres, sinó en ordenar un territori equilibrat amb espais pulmons verts i densitats de població equilibrades, doncs el model no el trobarem a Bombay, Ciutat de Mèxico ni a El Caire o Istambul ciutat en la que es reconeix que un 70% de la construcció és il·legal. El gran repte del futur és la lluita contra la desigualtat i la incultura o la cultura del desconeixement, l'obcecació en no voler assumir els reptes i canviar, resituar els límits i portar l'eficiència energètica i l'autosuficiència als edificis tant d'oficines, com industrials i residencials a més de planificar adequadament la lluita contra la polució. Treballar per fer realitats el que és necessari per la vida urbana no és cap imperfecció ni participar de doctrines monolítiques, ans al contrari preparar les zones urbanes i el territori pels temps nous i les noves societats a venir, la gran ciutat catalana.