nova carta als candidats a regidor i batlle

Han passat molts anys des de que es va començar a donar una lectura democràtica a les lleis que regulaven el règim local durant el franquisme. Alguns dels primers municipis democràtics elegits durant la nova etapa municipal dels 80 van prendre l'acord de derogar la llei de 1955, acord molt democràtic, però contrari a la llei doncs els ajuntaments no tenien competències per derogar lleis. La competència corresponia i correspon a les cambres legislatives la qual cosa regidors i batlles no podien ignorar. Però la política i la forma de fer-la ha canviat poc amb la nova legislació dissenyada el 1985. Els alcaldes tenen la iniciativa als ajuntaments i el debat el decideixen els portaveus dels grups municipals. La vida municipal o es regula amb un ROM, Reglament d'Organització Municipal o ha de seguir el sistema marcat pels més de mil articles de lleis i regulacions que incideixen en la conducció de vida política i la gestió dels ajuntaments.Pwer tant els candiats han de llegir detingudament i analitzar tota la legislació estatal i autonòmica, més els reglaments de les hisendes fiscals per saber com han d'operar. La democràcia municipal ha sigut construída amb límits legals prou considerables com per pensar que ja és hora de fer una nova llei que potencii l'autonomia municipal. Els càrrecs polìtics s'han convertit en dependents de fet dels secretaris i dels interventors municipals, càrrecs externs no electes i els treballadors dels ajuntaments que tramiten expedients i tenen l'obligació d'impedir il·legalitats, decisions contra llei i donen fe del que passa en les sessions dels plens dels ajuntaments. La picaresca ha estat servida durant molts anys perquè hi havia alcaldes amb ansia de poder i de decidir el convenient a determinats interessos que convocaven plens extraordinaris per no fer-los ordinaris i no tenir que contestar preguntes dels grups de l'oposició i no admetre discussions ni debat, i n'hi havia que els convocaven amb caràcter d'urgència aprofitant un ple o per aprovar projectes discutibles que haurien tingut dificultats en un ple ordinari. La política municipal no és una política menor per disposar tant sols del pressupost municipal. És política amb paraules de gran alçada i més en els moments en que Catalunya es mobilitza per decidir electoralment quin camí vol seguir, tot i que les lleis municipals no permeten segons que i amb l'espectacle de les banderes com exemple, les que ens imposen i les que ens volen fer treure poders estranys als municipis, però poders amb força de llei. Democratitzar els ajuntaments vol dir inaugurar una nova manera de governar els municipis obrint la corporació a la ciutadania tot i les limitacions legals a la intervenció dels ciutadans en el debat i la presa de decisions en els plens, doncs la sola intervenció admesa és la d'escoltar en silenci el que voten els regidors o informar breument en aquells plens en que s'hagi aprovat alguna compareixença prèvia a la presa d'acords. Cal que els candidats ho sàpiguen i comencin a reflexionar com governar democràticament amb noves perspectives de transparència i participació ciutadana vista la situació legal real. Els assistents als actes de propaganda haurien de comunicar als candidats aquestes mateixes exigències populars. Tots han de saber que no n'hi ha prou en conseguir una cadira de regidor o arribar a batlle per aclamació, assentiment, votació nominal o en votació secreta un cop superades les exigències dels pactes per poder ser-hi i adaptar-se a la realitat del que es trobin. D'entrada cal desterrar els defectes i vicis del franquisme i dels interessos creats encara existents a molts ajuntaments de la democràcia. La temptació autoritària encara no ha desaparegut de la nostra política. Ara és l'hora de potenciar polítiques socials, de solidaritat i inclusió social i de defensa de la cultura catalana, a més de decidir de nou si s'exigeix més autonomia municipal, millor legislació i competències dins d'una República Catalana que respecti el principi de subsidiarietat.