nova carta als candidats a regidors i batlles

El règim local català és regula bàsicament per l'Estatut d'Autonomia, una llei de bases de règim local i el texte refós de la llei municipal de Catalunya. La Generalitat disposa d'una Direcció General de l'Administració Local que assistirà els ajuntaments en la provisió dels Secretaris i Interventors de caràcter accidental o interí, nomenament que a més és de la seva competència i no la tenen els batlles, tot i sabent que aquests funcionaris formen part d'un cos estatal espanyol seleccionat per l'Instituto Nacional de Administración Pública, donat que Catalunya no disposa de la competència per proveïr Secretaris i Interventors de carrera. TAmpoc tenim costum a Catalunya de treballar les fusions i agrupacions de municipis per asssegurar una millor financiació i compliment més eficient de servei. Fussió i agrupació són expressions que no volen dir perdre la identitat de l'ens agrupat o fussionat, sinó racionalitzar la despesa. Cal tenir en compte la població de cada municipi i el pressupost de que disposa, realitats que definiran els serveis mínims obligatoris que la llei exigeix, les competències dites impròpies per les que ningú es vol mullar i tohom en el món municipal acaba interpretant el que l'interessa abandonant els discurs dels valors que diuen defensar, com trobarem batlles que ignoren les competències de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat. Altres competències arriben als municipis per delegació, moltes no hi ha dubte que les garanteix la Diputació Provincial en lloc d'assumir-les segons disposa la nova normativa de sostenibilitat. Cal examinar els municipis en funció de la població. Així classifiquem-los en els de menys de 500 habitants, més de 5.000, entre 5.000 i 20.000 i més de 50.000 habitants. Aquests hauran de tenir Biblioteca Pùblica, instal·lacions esportives, transports col·lectius i medi ambient urbà. Molts serveis pels municipis petits són resolts per els Consells Comarcals, sense perjudici de la possibilitat d'establir també mancomunitats de serveis. Els nous ajuntamnents hauran de treballar per mantenir i millorar el que ja tenen, doncs és cert que els municipis són el marc en el que s'ha de construir una societat equilibrada, cohesionada, justa i sense discriminacions, en la que les desigualtats reals no siguin els pitjors enemics de la democràcia. Els ajuntaments hauran de ser participatius i transparents, amb un govern municipal que parli amb el poble, expliqui el que fa i proposa fer, presenti els comptes públicament i exposi en que es gasta els diners dels pressupostos aprovats. El secretisme i l'endollisme han de desaparèixer de l'escenari municipal, com també el caciquisme i els interessos que mouen molts càrrecs institucionals. Un ajuntament català ha de treballar per construir un nou municipalisme democràtic al servei del poble, social, garant dels serveis bàsics de salut, educació, assistència social, llibertat empresarial i foment de l'economia cooperativa, urbanisme d'edificis doneguts com green buildings i espais sense contaminació per viure-hi, sense perjudici d'establir a Catalunya un pla de canvi de concepció política i legal dels municipis i els ajuntaments com a institucions radicalment democràtiques de govern dels municipis basades en el principi de subsidiarietat que ara nega l'Estat amb el seu intervencionisme..