i si refundessim la democràcia?

Cada dia hi ha més gent que pensa que si alguna cosa bona ha portat la crisi que encara patim és que ha produït l'enderroc d'opinions polítiques mal construïdes, sense constituir model alternatiu de la societat. El model capitalista ha transformat els reivindicadors d'una cultura lliure que han acabat per reorientar-se cap a la regeneració democràtica, segons explica David Garcia Aristegui en el seu llibre "¿Por què Marx no habló de copyright?" (Enclave del Libro, Madrid, 2014). Regenerar exigeix radicalitzar la mateixa vida democràtica. L'objectiu seria refundar la democràcia de bell antuvi l'actual sistema de representació política. Les lleis fetes pels representants no agraden als ciutadans que veuen que representativitat i possessió de majories parlamentàries no equival a Estat democràtic quan l'Estat organitza la democràcia segons li convé o en funció d'uns determinats inmteressos, quans els partits només sabent discutir-se el repartiment del poder. La situació analitzada pel professor de ciencia política desaparegut Maurice Duverger en el seu treball "La democràcia sense el poble" l'any 1967 i després, l'any 1982, amb "La República dels ciutadans" presentant la possibilitat de que els electors decideixin el programa polític en lloc de mantenir una democràcia com la que ara tenim en estat de necessitat permanent, un Estat en dèficit arriscat a una pujada d'interessos. Com molt bé explica el professor de dret constitucional de l'Universitat de Paris I (Pantheón-Sorbonne) Dominique Rousseau en el seu llibre "Radicalitzar la democràcia" (Seuil, 2015), l'allunyament entre governants i governats ha produït el trencament dels partits parlamentaris clàssics de manera que s'ha descobert que els Parlaments no són el lloc del debat real del debat polític. El veiem aquest debat en declaracions creuades dels dirigents de govern i oposició als mitjans, en els discursos que fan en els actes dels seus partits, més algun llibre que publiquen en moments electorals, la qual cosa vol dir que existeix una disfunció del sistema i que els dirigents acaben perdent la confiança dels ciutadans que no es retroven en les decisions dels seus governs i tampoc en els plantejaments de l'oposició, inclinant-se per l'abstenció com a forma de protesta col·lectiva. Les manifestacions de protesta d'un poble descontent en ocasió dels grans aconteixements polítics i socials són també la mostra d'aquesta disfunció i mala construcció de la democràcia sota la que vivim. Vivim entre una certa indiferència i l'engany de fer passar per digne el que és indigne. D'aquesta manera podem concloure que els fonaments de la democràcia són en pèrill per la degradació del sistema i la manca de model de renovació. És evident que ens hem de proposare refundar la democràcia, reconstruir el contracte social i l'equilibri de poders, sense deixar de banda la ciutadania com fins ara ha passat.