impasse socialista?

El partit socialista espanyol no treballa estratègies de futur, es belluga per mantenir-se en unes eleccions. Però el partit socialista no ha impedit que la política es converteixi en un espectacle "non stop". El PSOE no s'apropa de l'esquerra que li ha a aparegut despertant l'electorat cansat d'una política feble i pactista. No farà l'aproximació Rocard-Mitterand de la política francesa dels anys 70. Cal preguntar-se on va el PSOE i com pensa i amb qui conseguir els seus objectius. Andalusia n'és la mostra d'aquest impasse. PSOE i PODEMOS No aclareixen de quin socialisme es tracta la seva política, doncs els models que presenten a l'opinió pública no donen cap esperança de conquesta social. Hi han socialismes que consoliden el capitalisme, altres que exerciten el capitalisme d'Estat, altres que perden el llenguatge europeu, altres que no treballen per l'unió de l'esquerra, altres que veuen malament el reformisme socialdemòcrata. Som heretges a Espanya? Som europeus? Lluitar contra l'atur exigeix una Europa més social que la tecnoestructura que la caracteritza actualment i a l'Estat espanyol que les esquerres defineixin i diguin exactament on són i on volen anar. Europa és l'oportunitat de l'Estat espanyol i també de Catalunya, garantia de pau, apertura de fronteres, millorament de l'economia, superar les crisis de l'hipercapitalisme americà, model de civilització, potència entre potències en el nou ordre mundial. El marxisme va entrar en crisi i fa anys va ser arraconat pel mateix partit socialista com a mètode d'anàlisi. Però la nova esquerra de Podemos recorda velles tesis i plantejaments del socialisme anterior. Existeix un divorci entre els intelectuals i els partits? Un cet escepticisme s'ha apoderat de l'electorat i de molts militants que a Catalunya han canviat de partit a l'hora de fer llistes electorals per les municipals. La indignació contra l'actual estat de coses també ha aplanat el camí de la significativa sortida de militància d'un PSC que ha perdut prop de 200 llistes electorals a les municipals de Catalunya. No és parla de doctrina i cadascú aporta el socialisme del seu cor intentant superar una socialdemocràcia pactista i un socialisme autoritari definit per cúpules. El nihilisme resultant també als afiliats no facilita la formació d'una doctrina política adaptada als temps actuals que no oposi visions d'inspiració cristiana i visions d'inspiració areligiosa o també minoritàries, que no degradi la dignitat de la persona, que noi es quedi en declaracions abstractes ni en sistemes intemporals i fòrmules consagrades a promoure personalismes. Llibertat i benestar social no són imcompatibles, ans al contrari, reforçar les llibertats i l'economia social de la llibertat és reforçar el clam i tancar l'impasse actual, saber també si els catalans volem existir com a catalans o no i perquè el PSOE amb el seu delegat PSC a Catalunya entén igual que el PP i CIUDADANOS que Catalunya no pot marxar d'Espanya.