carta als candidats a les eleccions municipals

Dins de poques setmanes molts ajuntaments canviaran de govern. Però no hauran canviat les lleis que regeixen el dret local amb un clar caràcxter recentralitzador i destructor de les escasses competències municipals. És molt recent en plena crisi encara la reforma de la llei del 2013 per establir un sistema més racional i dotar els municipis de funcionament racional i de sostenibilitat. La Llei limita les competències i ha sigut recorreguda pels ajuntaments al Tribunal Constitucional. Però està en vigor i qui hi està al damunt és el Ministeri d'Hisenda que envia formularis i formularis als ajuntaments, com a forma de control de l'Estat central. Una llei feta per altres temps que es troba fora de la realitat és la que es trobaran els nous càrrecs que es converteixin en regidors i alcaldes ara que diuen que s'acaba la crisi o resulta que per la llei municipal encara no s'ha acabat?. La nostra legislació municipal post franquista arrenca de 1985, sis anys després de les primeres eleccions municipals el 1979. Una primera reforma incorporà el dret de moció de censura el 1999 vint anys després, i va ser rematada per la llei de modernització de 2003. Però la Constitució espanyola encara vigent a Catalunya no resolt el problema. La regulació dels municipis viu en el silenci constitucional. La Constitució que configura un model d'Estat només presenta uns principis i no s'ajusta la normativa a la Carta Europea de l'Autonomia Local. La llei acompanyada per les sentencies del Tribunal Constitucional ha minimitzat l'autonomia municipal. No s'ha volgut tenir en compte que l'autonomia local és també una autonomia política. Tampoc s'ha respectat el model de l'Estatut català de 2006. Els municipis han hagut d'afrontar normatives amb caràcter bifrontal, unes procedents de l'Estat i altres del Parlament autonòmic, però sempre veient les seves competències limitades. Els ajuntaments no tenen autèntiques competències d'urbanisme i la Constitució no explicita el que pot fer un ajuntament. Els ajuntaments depenen finalment del poder normatiu de l'Estat i de les circulars d'obligat compliment que els envia el Ministeri d'Hisenda, la qual cosa no troba cap encaix en el nostre sistema constitucional. L'Estat es presenta com el garant institucional de l'autonomia local afectant el perfil polític dels ajuntaments. Ens manca una llei per enfortir el règim local, que disposi d'autogovern real en aplicació del principi de subsidiarietat, començant per deixar sense efecte una reforma que cal abolir quan abans, doncs en lloc de potenciar les provincies que només tenen competències de caràcter instrumental afegint-lis les competències reduïdes als ajuntaments, externalitzant serveis, el que s'ha de fer és disoldre o abolir les provincies; modernitzar l'organització municipal i d'arees comarcals i supracomarcals, dotant per llei els ajuntaments amb competències pròpies, i facilitar l'organització de serveis que avui són impropis o extraordinaris sense tenir que demostrar sostenibilitat financera, sinó perquè la ciutadania els necessita i democraticament foren aprovats amb dotació pressupostària. I a més cal que els pressupostos siguin aprovats per els plens dels consistoris, no en Juntes de govern, en capelletes de negociacions extrapolítiques que ara permet la llei. Els partits catalanistes haurien de fer una acció política més contundent davant l'Estat central en defensa de l'autonomia municipal. Els candidats hauran de revisar els seus programes i promeses electorals a la vista de la situació real dels ajuntaments i de la normativa que en limita les competències mentre estigui en vigor.