massa dracs per Sant Jordi

Contrasta l'alegria i llargues passejades que hem vist avui de la gent entre llibres i recollint roses. Il·lusió en la distribució de flors, roses i més roses, nois i noies. Sentiment d'euforia. El nacionalisme català ha quedat evidenciat que no és una bombolla ni un souflé desinflats. El personal està a l'espera d'algun senyal, d'alguna cosa per donar la següent empenta al procés. I quan tenim aquest maravellós dia ple d'il·lusions difonen notícies d'enfado del President Mas amb el partit que li dona suport i li permet governar. L'excusa de dir ahir tarda que retardarà les eleccions previstes pel 27 de setembre si ERC no el complau no produeixen altra cosa que sorpresa i disgust, enuig a més d'indignació a la gent que recolza un govern tot sabent que retalla massa, privatitza el que no ha de privatitzar, no protegeix els febles, no reposa places de metges i funcionaris jubilats, i més i més. El que ha dit el ciutadà Mas donant la desagradable sorpresa, no ho esperavem i menys per celebrar aquest dia ni en aquests moments. Què pretén el President ara exigint vassallatge polític a ERC? S'ha proposat remenar en l'olla de l'electorat de l'esquerra a veure que hi troba? Si a més surt el Sr. Duran Lleida dient la seva sobre el full de ruta i presentant-se com el lligam europeu, sembla el conegut "apaga y vámonos". Ara, excepte ERC i el seu President Oriol Junqueras sembla que tothom vol canviar les coses. Li estem fent la feina de desgavell al Sr. Rajoy tal com volia? I és per protagonisme o per què volen servir-se del President Mas? Volen cremar el pal de paller del catalanisme d'esquerra? És aquesta la millor manera de fer política? Canviar propostes, fer esmenes al full de ruta proposat de comú acord per CDC, ERC, Omnium, ANC i AMI, ratificat per Avancem i Catalunya Socialisme i Llibertat, per modificar-lo i introduir previsions diferents a la independència que reclamen els primers signants a l'hora de decidir futures relacions i vinculacions de l'Estat Català, si s'arriba a fer un Estat Català, no es vist per analistes com estratègia política clara i adequada a l'estat actual de la política catalana. És moment de fer pinya al voltant del pinyol central i no voler marcar diferències tàctiques pensant en futures estratègies electorals. La política catalana necessita avui unitat i criteri racionalment orientat en el procés democràtic orientat a transformar el país reduït actualment a les quatre provincies catalanes i crear un nou model de democràcia que compti amb les persones, al servei de les persones i per aixecar una societat cohesionada amb polítiques de benestar social d'aplicació immediata i indubtables. Els partits han de decidir d'una vegada si la independència és o no una eina adequada per alliberar el poble català, tant les classes mitjanes com la gent senzilla i a l'atur, els pensionistes, els immigrants i el jovent que ha de marxar a l'estranger d'un patiment i sacrificis innecessaris si poden disposar de la recaptació fiscal que Catalunya no gestiona, no administra ni controla. Avui han aparegut massa dracs per llui8tar contra Sant Jordi. Però Sant Jordi té el poble al costat. La gent al carrer arreu ho ha demostrat una vegada més. Prop de set milions de roses enguany són la prova de que Sant Jordi és viu i reb la força del poble per lluitar contra tots els dracs que l'envolten. Els partits i els seus dirigents no poden desmontar ara el valor i l'efecte patriòtic de Sant Jordi. Millor que no l'ignorin com fan alguns escriptors i polítics crítics amb el nacionalisme català quan confonen Sant Jordi amb el mercat de Vic o el de Barcelona dels dissabtes si no és amb el mercat de Marrakech.