la llibertat, tradició o sistema?

La rebel·lió dels individualistes que no accepten jerarquies en nom de la llibertat és coneguda a la nostra història. Una perquè creuen que la llibertat es fonamenta en la propietat privada i altres en el enriquiment pel treball. En un i altra cas veurem com es confronten constitucionalistes i radicals demòcrates, els revolucionaris, unes vegades dits liberals i altres progressistes, com si la llibertat no fos la gran lluita de l'esquerra davant la situació d'opressió suportada per les classes treballadores. Defensar la llibertat sempre ha sigut considerat pels historiadors ser d'esquerres, quelcom mal vist entre les classes conservadores. El liberalisme polític que ha permés l'aparició de l'esquerrisme sempre ha siguit vist com a quelcom diferent del liberalisme econòmic que no és cap posició intel·lectual, doncs liberalisme polític compagina ésser permissiu i tolerant amb l'intervencionisme econòmic. En política no es poden imitar les matemàtiques, però si el treball dels conceptes. Liberalisme polític no és una teoria de la llibertat, sinó tot el contrari del determinisme de la llei rígida. L'Estat, la persona i la propietat ens definiran les perspectives de la llibertat segons els conceptes i criteris jurídics i la capacitat de les relacions socials. La consideració de l'individu i l'individualisme, jutjar sense raonar o limitar la llibertat a una teoria de l'Estat són situacions que permeten aclarir els fonaments ideològics de la formulació dels valors que fugen del dogmatisme. Defensar la llibertat és també lluitar contra l'individualisme possessiu i l'acumulació il.limitada de la terra i els diners que justifiquen el despotisme de l'Estat protector dels que volen imposar costums i formes de vida sense respectar la llibertat dels que treballen sense acumular riqueses perquè s'aferren a la llibertat der ser i desenvoluparse sense jerarquies i practicant la solidaritat i la cooperació.