Constitutions devolution ja!

He dinat avui amb uns amics liberals partidaris de la igualtat d'oportunitats i la defensa de la llibertat com a element de progrés. Tot dinant ens hem posat a discutir de la política actual i la primera cosa que han dit és que no creuen en els partits actuals ni en la política d'avui. Massa interessos, massa càrrec de despatx, secretària, cotxe oficial i lloc a la tribuna del barça, em deien, impedint que els polítics que treballen per donar servei puguin desenvolupar la seva feina. El problema no és per tant de valors confrontats, sinó d'interessos afirmaven. Quan hem arribat a l'independentisme m'han dit que no tenim memòria genètica de la llibertat, que uns i altres volen esborrar la història i qu'això ha sigut també quan el llavors honorable Pujol deia que l'endemà del 11 de setembre de 1714 els catalans es van llevar i van anar a treballar. En el relat oficial dels fets del 1714 s'ha volgut silenciar la veritat històrica de la repoblació amb gent no catalana i el voler fer desaparèixer també la parla catalana. Però el més greu, em deien, és que sabent que Catalunya és posseidora des de 1283 d'unes Constitucions modificades i aprovades també el 1704, que foren precursores d'altres constitucions com la dels Estats Units i la Suissa, mai no hem demanat la devolució de la nostra Constitució, la que acredita que erem un Estat abans de la guerra de successió. Aquesta Constitució és la que deia que no es poden reclamar els drets si abans no es compleixen els deures, cosa que no diu la Constitució espanyola ni la que ens volen presentar a aprovació si s'acaba declarant la independència. Ara ens demanaran que votem una constitució que no serà la que ens correspon reclamar, sinó una de nova que no sabem si acabarà sent una constitució catalana. La queixa dels meus contertulians anava pujant de to: Ens diran que hem de votar la constitució que ens presentaran feta per no sabrem qui per què sinó la votem, resulta que votem contra Catalunya. I no pensen que el que hem de fer és deixar-nos de romansos i reclamar la devolució ja de les nostres Constitucions i altres drets arrebassats per l'invasor castellà i francès del segle XVIII sota el comandament del Rei Felip Vé. Com exemple em deien també que a Catalunya es va declarar inviolable la correspondència el 1702, dret que ara incorporen practicament totes les constitucions democràtiques. I hem seguit la conversa sobre la conveniència de reclamar la devolució dels drets constitucionals que ens feien ser Estat independent, la qual cosa permetria fer entendre a nivell internacional, em deien els amics, que Catalunya era un Estat i té perfecte dret a tornar a ser Estat. Em sembla que algun polìtic en actiu hauria de reflexionar si és correcte o no el que estem fent tots plegats, si es tracta de presentar un full de ruta o per no interrompre el tracte històric reclamar directament la devolució de les Constitucions catalanes abolides per Felip Vé. Aquesta reclamació hauria de ser el gran interès nacional dels catalans per recuperar la seva llibertat.