Ajuntaments buits de competències pel futur

El futur municipal no serà el que haviem somniat fa molts anys, quan parlavem de democràcia municipalista. Ara està en marxa un avant projecte de llei dels règims locals per a tot l'Estat que serà una reforma totaql de la llei bàsica actual del règim local. No ens preguntem ni ens exlpliquen quines són les raons que han portat el govern espanyol a dur a terme aquesta reforma. Però sembla que durant l'agost del 2011, segons explicava aquesta tarda el Catedràtic de Dret Administratiu i President de la Comissió assessora de la Generalitat  Sr. Tomás Font en una conferència al Col·legi d'Advocats de Barcelona, tabnt el Sr. Berlusconi com el Sr. Tajoy van rebre una carta, seginsd la qual havien d'aplicar al món local la legslació econòmica  fonamental, 'alicacipo del principi de sostenibulitat ja introduït a la Constituciò espanyola en l'acord exprèss de PP i PSOE amb el nou article 135. L'objectiu serà liquidar, millor eliminar les petites unitats municipals, b uidar de competències els municipis a favor de les entitats supramiunicipals que a Espanya són les Diputacions, de manera que es consagra la divisió d'Espanya en provincies. Treure competències és treure tanbé la potestat reglamentària i fiscal. A més les competpencies hauran de ser evaluades d'acord amb un cost standart que establirà el Givern per reial Decret. A Catalunya, sense eliminar les provincies, podrem salvar els cinxells d'Alc aldes anomenats Comarques i possiblement les Vegueries si no trriben altra soluciò millor o sugerida. L'adminuisrtracó estarà sotmesa a un control i haurà de ser reestructurada. Es perdran llocs de treball amb els canvis i tabcament  de les empreses pùbliques. Els interventors tindran més facultats. Cercaran la eficàcia i l'eficència amb la reducció de costos. Cal veure si som o no en linea amb la Carta europea de les autonomies locals, doncs  és segur que xocarà la nova llei anb les competències de les Comunitats autonomes. Es perdran cometències que tornaran com a competpencies delegades, desapareixeran les complementàries per aparèixer les impròpies. La porta queda oberta a la corrupció, doncs l'esborranys no resolt moltes preguntes que ens odem fer. Quedaran els municipismcinvertits en entitats veinals?  Com es definirà la participaciò dels ciutadans en la gestió política del municipi?
Coincidirà aquesta refoirma espanyola amb el projecte de llei en tràmit a C ata,lunya per la reforma de la llei de règim local del 2003? Com intervindrà la activitat privada en la gestió del servei pùblic?Com s'obtindran les garanties financeres per assegurar les autonomies locals?  S'atreviran des de Madrid a crear ara una LOAPA municipal?  Interferiran les competencies de l'Estatut de la Comunitat catalana en matèria local?  La reducció i límits del govern municipal serà aviat una realitat a tot Espanya com també la organització del servei públic. Amb la reforma constitucional de l'article 135 ara l'autonomia local es limita a la suficiència financera. La política dels municipis com insttitucions quedarà supeditada a l'Estat agradi o no, un Estat que no diu com establirà el cost standart, ni qui hio farà i tampoc qui ho pagarà.  Una pista pot ser la exigència per els municipis de presentar estudis de mercats per fer ús de la iniciativa enpresarial en concurrència amb empreses privades. Però certes mesures ja es veu que infringeixen el dret de la lliure competència. La fixacio de costos té una vessant monopolista inadmissible. El municipalisme tindrà molt a exigir per frenar la tendència centralitzadora i el desballestament de la democràcia municipal. No es pot fer dependre la gestiò mnicipal de les lleis econòmiques.  Els acords polítics  fets amb participació dels ciutadans seran necessàris per barrar el pas a l'antimunicipalisme  que ens governa per seguir fent retallades i privatitzar lo públic. Sens dubte tornarà la corrupciò als municipis i els seus negocis.