el Conde de Barcelona que vive en Madrid

Ara fa un any que diverses entitats civils catalanes van demanar al Parlament de Catalunya iniciar accions legislatives per destituir el Comte de Barcelona i abolir  definitivamentels títols nobiliaris a Catalunya com a la IIª República. No va passar res l'any passat i tampoc aquest any al que hem de sumar el silenci dels mitjans d'informació audiovisuals i impresos a Catalunya, excepte El Punt/Avui que ho va publicar dissabte. Sembla que s'hagi de protegir la monarquia espanyola com sigui, principats,  marquesats, comtats i senyorius inclosos. L'anomenada Declaració de Montsuar de 9 de Juny de 2012 ha complert un any sense pena ni glòria, com si no s'hagués produït.  Amb el silenci afegit dels partits vatalans considerats republicans de tota la vida. Ja no som en els temps que segons José Mª de Permán eren l'anarquia i el desordre  contra les que va lluitar la monarquia dels Reis Catòlics  amb la seva justícia. I  el General Franco, el cabdill d'Espanya va apuntar a l'objectiu històric, segons Peman, d'un bon capdill castellà: la Monarquia. Els Borbó foren per el General Franco una garantia de continuïtat.  El Pare de l'actual Comte de Barcelona, Don Juan de Borbón etern aspirant al tron d'Espanya, però que es considerava el Rei per l'abdicació d'Alfons XIII al seu favor el 15 de gener de 1941, exiliat a Roma,, fou fidel al 18 de juliol i l'any 1940 no concebia altra Estat que el catòlic ni altra forma de govern que la monàrquica, ni altra Monarquia que la tradicional. El Rei Joan, sense tron i frustrat, fou el nou  Comte de Barcelona que durant la guerra civil 1936/39 intentà lluitar al costat de Franco contra la República en el vaixell "Baleares". Tanbé creia en el destí únic de tots els pobles d'Espanya. L'any 1946  va fer una declaració pública de protesta contra les democràcies occidentals França, Anglaterra i els Estats Units defensant el règim polìtica espanyol del moment. Criticar la Monarquia era passió i parcialitat, segons va escriure  Pemán en el seu llibre sobre el Comte de Barcelona l'any 1962. El General Franco va publicar la Llei de successiò a la Prefectura de l'estat l'any 1947 creant falses esperances entre els  monàrquics. A la seva mort el va succeïr l'actual Rei d'Espanya, fill de Don Juan de Borbó, que s'ha mostrat contrari al cas català i no ha volgut reclamar mai  a França la devolució de territoris ocupats i la reunificació de Catalunya. Joan, El Rei  Joan sense tron va renunciar els seus drets dinàstics a favor del seu fill Joan Carles consolidant la Monarquia espanyola. El Comte actual, com els anteriors ni entèn ni defensa Catalunya.  Els Comtes de Barcelona prefereixen viure a Madrid i conservar quelcom exòtic que només existeix en el paper històric i saben que desprestigia la història de Catalunya. Sembla que als partits actuals ja els va bé la farsa d'una Monarquia que ara constitucionalment es diu parlamentària deixant al passat les seves antigues definicions familiars. I ara segons deia l'ex ministre Sr. Oliart en un article a El Paìs el 6 de Desembre de 2007,  ens recorden que la Corona des de la seva entronitzaciò a la mort del general Franco, és garantia de integritat de l'Estat i seguretat per a tots. Però els partits polítics catalans  de fet no li discuteixen gran cosa a la Corona espanyola. Més aviat sembla que prefereixin ignorar-la menys en els actes oficials.