tendalls trencats

Que ara ens diguin que és l'hora del sacrifici dels polítics no sé si em sona  que ara faran algun sacrifici com Abraham o vol dir que collaran més encara la oposició i els pobles no esoanyols dins d'Espanya. Vol dir que rebaixaran més les llibertats?  Dona la sensació de que en aquesta comunitat de veïns uns decideixen pels demés, uns són els pastoirs i els altres les ovelles. El problema és que els pastors es creuen en possessió de la veritat, i ara es posen a recentralitzar com  diran ells mateixos, desaforadamente.  Recentralitzaen sense resoldre els problemes de fons que pateix la societat, de la mateixa manera que s'els oposa una independència amb ignorat contingut, a no ser que segueixi manant la dreta que ja sabem quin contingut té i ens donarà.  No serveixen les vanguardies quan els moviments socials no passen pels partits. La societat es transforma i no ho fan els partits actuals que  viuen instal·lats en el passat més pròxim sense evolucionar, sense canviar les lleis que els afecten i els poden obligar a evolucionar cap un règim democràtic on els militants i els ciutadans decideixin el que volen, no el que els imposen des de les direccions. Tiot sona a societat envellida, a institucions caduques. Sona a política feta d'esquenes als problemes reals, a un disseny que es vol promoure des deu  govern que no escolta ni admet el diàleg, un govern sense esperit crític ni reflexió dels errors.  Som en un edifici  institucional que de  moment ja té els tendals descolorits i molts trencats. Arribarem de veritat a una segona transició en el sector polític de les esquerres ? Superarem el joc competitiu entre sigles ?  Serà possible que  les ovelles passem de l'individualisme a la solidaritat, la unitat i la cooperació plural? Podrem viure sense pastors quen no ens estimen, que només volen la nostra llet, llana i carn?