llibertats constitucionals i democràcia

Les jurisdiccions constitucionals han sigut introduïdes en el món modern per  garantir millor la democràcia, no s'els pot demanar una funció diferent, com limitar les llibertats o els drets de les nacionalitats històriques que puguin formar part d'un mateix Estat. El control de la constitucionalitat  de les lleis no és una activitat inconciliable amb la democràcia. És evident que els Magistrats no són triats per via electoral i s'els faculta per què questionin les lleis votades pels representants polítics del poble. No sempre doncs la intervenció judicial favorirà les decisions democràtiques que puguin  limitar les llibertats. El problema es torna greu quan els Magistrats són elegits per un Parlament o institucions governades per una majoria absoluta d'un determinat color polític com ha passat a Espanya. Els Tribunals constitucionals han  acompanyat molts pobles en el seu retorn a la democràcia a Alemanya, Itàlia, Japó, Portugal, Polonia, Hungria, Cheaquia, Eslovaquia, Bulgària, Rússia. Però a Europa, el Tribunal europeu dels Drets Humans és el que mñés sembla un Tribunal Constitucional Europeu. Aquests tribunals s'han de mostrar plenament independents del poder politic per cumplir amb la seva funció que és la de protegir els drets fonamentals tenint per eix la protecció de les llibertats. Aquest tiopus de jurisdiccions han de donar valor als principis geenerals del dret, i a la interpretació del dret procedent dels demés tribunals europeus. Amb aquest criteri no fou vàlida la retalladaconstitucional de l'Estatut D'autonomia de Cataluinya, doncs en lloc de protegir i garantir les llibertats el Tribunal va limitar l'acord del Parlament de Catalunya, va corretgir el vot polític  que parlava de llibertats. No van conciliar els Magistrats constitucionalisme i democràcia. Un Tribunal aixís ideologicament contaminat no és garantia ni assegurança de democràcia, ni  e les llibertats conquerides pel poble a la sortida d'una dictadura. La contaminació política, sigui progressista, sigui conservadora, sigui revolucionària o sigui reaccionària, és demostració i signe  extern de manca d'independència en la Magistratura constitucional. En un i altra cas, les llibertats i la democràcia corren un risc. Sotmetre tota decisió a la legalitat vigent i a una interpretació restrictiva intra murs territorials, sense tenir en compte els principis generals del dret, les resolucions de les Nacions Unides i la jurisprudència del Tribunal europeu de Drets Humans és obrir la porta a la inconciliació del Tribunal constitucional de torn i la democràcia, posar en questió les llibertats.
.