corrupció i desinformació com a fets reprobables

L'any vinent tindrerm a Barcelona un congrés d'editors de premsa i periodistes.  Es parlarà de ña informaciò. Però espero que també de la desinformació  que denúncia la monja Teresa Forcades i les conseqüències de  no explicar els fests com són, silenciar els lobbies quan belluguen els seus inreressos de de darrera les ba,balines de l'anonimat. La desinformació es un  fidel suport de la corrupció. Avui l'editorial Claret publica i distribueix a travers el diari El Mundo un  breu i curiós treball de l'actual Papa Francesc publuicat a Buenos aires el 2005,  quan era el Bisbe  Bergoglio, sobre la corrupcíó.  Cal llegir-lo. La corrupció deia  s'ha convertit en una realitat habitual de la vida És elmón de l'engany, la frivolitat, la suoerficialitat, la intriga, el suborn, l'apariència, els enterraments més opulents. Pecat i corrupciò són  coses diferents. Però el pecat condueix la persona a la corrupció, es la porta oberta a una falsa suficiencia. La corrupció és com la mala olor de qui no es renta la boca, un no s'adona que és un corrupte, la seva autoestima hi impedeix. Ho veuen els demés. El corrupte consideraa Jesús de Nazaret com  un rebel del seu temps. També trobarem corrupció en el món polític, desde temps antics. La detenció de Crist n'és una mostra. Corrupció i fals triomfalisme és degeneració de la persona humana, corrupció sota la disfressa d'actituds socialment acceptables. La corrupció és contrària a la solidaritat social, se servirà de la desinformació. El Papa diu que també podem trobar corrupció en  corrents doctrinals, els que es creuen els elegits. Pasem de tenir poca vergonya a ser éssers sense vergonya, amorals, enms endinsem en l'estat de la corrupció, la vida com un frau permanent, el desordre de les idees i el pensamaent obnubilat per posseir. Produeix un món de consciències dormides, acostumar-se a la mediocritat i a la tebiesa, la esclerosi del cor, l'acceptació del consumisme com a via de la realització de la personalitat. No hi ha dubte, periodistes i editors tindran molt a parlar i reflexionar sibre el que fan i el que publiquen. Les organutzacions polítiques que ara anomenem partits  també hauran de mirar dins de casa seva com erradicar la corrupció que els ha convertit en societats asocials, gairebé secretes en el seu funcionament intern.