l'horitzó socialista?

La idea d'un horitzó socialista per definirt el límit d'un sector d'esquerra, és a dir, d'un partit no conservador , sempre ha sigut mal compresa. Dretes i esquerres mai no han acceptat plantejaments pragmàtics d'horitzó i han viscut en la irresponsabilitat. Dretes i esquerres, quan els socialistes han estat al poder, han acabat per fer una política de dretes per conservar el poder, i quan han estat a la oposició, com ara, acaben per beneïr el que fa la dreta per no tocar allò que  conservadors i socialistes entenen que és  essencial. Els pactes no han faltat i els atacs contra les autonomies històriques no han faltat. Com diu avui l'exconseller Castells, el pacte PP-PSOE ha destroçat el poc que quedava de federalisme al PSC. Rebaixar el sobiranisme català és ara l'objectiu principal amb l'eslogan "no lo lograrán", Però el gran tema no és el sobiranisme que va fent el seu camí. El gran tema segueix sent la corrupció que omple planes i planes des diaris i contra el que no sembla que es mobilitzin amb contundència dreta i esquerra, ni a Espanya ni a Catalunya. Els codis de conducta no són suficients, ni serveixen per aturar la corrupció en els sistemes  que funcionen allunyats dels ciutadans. També hi ha corrupció a les Nacions Unides, com explica el sociòleg José Mª Tortosa en el seu llibre "Corrupción, corregida y aumentada". La senyala com un repte per la democràcia, doncs es parla de com atacar-la, però no es posen en pràctica les mesures necessàries. I com a mostra de la ineficiència política menciona el discurs del President Rajoy sobre l'estat de la nació a Las Cortes a finals de febrer de 2013. El Codi penal no és una eina suficient. Manca la prevenció. S'ha d'acabar anb la partitocràcia,  el secretisme de la gestiò dels assumptes pùblics, el clientelisme,  els interessos dels parents, amics i intermediaris, la despesa supèrflua, la corrupció en definitiva.  No atacar la corrupciò  genera un risc de fascistització, un objectiu de partit extrenista davant la irresponsabilitat dels demòcrates. És cert que la corrupciò ha acelerat la crisi de les demcràcies representatives  i també és cert que la mateuixa crisi ha produït més corrupció  quan es creu saber el volum de diner negre que mou l'economia submergida.  Ara comencen a sortir a la llum pública els resultats de la irresponsabilitat i la manca de control de les finances dels partits. Sembla que uns tapin els altres.  Qui menys decideix segueix sent el poble. Les portes dels estats majors dels partits segueixen tancades a la informació.L'horitzó és ara obscur. Una política d'horitzó socialista, la utopia.