identitat constitucional i autodeterminació

Ara que el diputat i president de la Comnissió constitucional Sr. Alfonso Guerra ens acaba de dir que el dret a decidir no existeix en la entrevista que publica avui "El Periódico", cal que revisem el concepte d'identitat constitucional. Partim del fet que el pluralisme assegura el veritable rtespecte a la diversitat de les tradicions culturals i de les identitats ètniques i culturals. Al menys és el criterio seguit per el Tribunal Europeu de Drets Humans en Sentència amb data de 17 de febrer de 2004 (cas Gorzelik i altres contra Polònia). És veritat que aquesta sentència  defensa que la integritat territorial està per damunt de les minories nacionals. Al menys es recneix que poden existir minories nacionals dins d'un Estat euroeu oposades a la identitat constitucional que els superposen. Però aquest plantejament no eximeix de responsabilitat els Esttats,  i ha sigut el mateix Tribunal europeu de Drets Humans el que ha neutralitzat la creence de l'exempció que alguns Estats es plantejaven amb una aplicacio estricte de la sentència. S'ha produït una tendència a la recentralització de la que Espanya no n'està exempta . El mateix Tribunal, com explica el Professor de la Sorbonne Denys Simon en el seu estudi sobre << la identitat constitucional segons els jutges a Europa>>, ha deixat de donar patent de constitucionalitat a les constitucions dels Estats europeus. La sentència  de 20 de setembre de 1995 (cas Vogt contra Alemania), va fer prevaldre el dret a la llibertat d'expressió contra allò disposat a la Constitució d'Alemania sobre obligaciò de lleialtat dels funcionaris, i en el cas Hannover ha fet prevaldre el dret de les personalitats píbliques a la seva intimitat pr damunt del dret a la informació (sentència de 20 de juny de 2004). És a dir que el Tribunal d'Estrasburg pot exercir un control  del dret constitucional, oposant-se a la identitat constitucional  feta valdre pels Estats membres del Tractat. Les sentències del Tribunal d'Estrasburg opoden entrar en conflicte amb els textes constitucionals dels estats membres en quasevol matèria.L'error és confondre identitat constitucional amb pàtria constitucional o aquesta  amb identitat nacional. Doncs la Constoiticoò fou feta per pretegir les llibertats, no per anorrear-les ni impedir als ciutadans l'exercici dels drets democràtics a defenssar les seves opinions i el dret al vot. I entre ells, el dret a l'autodeterminació dels pobles que com Catalunya no s'han adherit voluntàriament a un conjunt territorial que ha viscut segles sense llibertat i ha patit governs despòtics, tirànics, intransigents, i militarment compromesos amb guerres colonials i ideologies autocràtiques. És evident que sobre el tema, Estrasburg té nmolt a dir encara. El Sr. Guerrra no pot anar dient alegrement que el dret a decidir no existeix en la Constitució.  Val més que vagi repassanrt les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. El poble català té molt a dir, és a dir, a decidir sobre el seu futur com a poble, diguin el que diguin o s'inventin el Govern d'Espanya i els diputats del partits espanyols.