ja no enganyen

Alfonso Guerra, l'home  socialista de sempre que viu feliç a Sevilla en una casa benestant ens ha volgut il·lustrar amb el que ell creu és el que ha passat. I ha publicat un llibre de memòries que ja ha trovat detractors.  El primer a criticar és el preu, més de 20 euros que ja són diners per la gent traeballadora. Els que es troiben a l'atur dificilment s'el compraran si per estalviar no llegeixen ni el diari. El mateix Baltasar Garzon va dient que el que diu en Guerra d'ell no és veritat. Esperanza Aguirre diu ara que és el moment de crear llocs de treball, i la frase queda molt be, és oportunista en el moment en que els Hotels i els bars de la costa obrem per rebre els turistes i els estiuejants. Pêrò no aclareix res més. Desprès de l'estiu els contractats per tres o quatre mesos quedaran de nou a l'atur. Els temporers de la fruita també. És una falsa il·lusió la que ens presentan com un èxit des de un Govern que se sap vigilat per la Comissió europea i altres instàncies internacionals. I per acabar-ho d'arreglar el Príncep Felip inaugura  a Girona un congrés sobre seguretat jurídica, i sense saber dret constitucional no té altre sortida que llegir un paper on està escrit que el referendum no va amb la Constitució. El Prìncep Felip ha donat opinió política i ha marcat un pas de manca de diàleg i de coneixement del dret i l'evolució de l'estat de dret en el món modern. La monarquia no s'havia de pronunciar contra les esperances de Catalunya i menys  amb tots els titols nobiliairs que passeja, ha perdut el seu lloc de neutralutat en les pugnes polítiques i d'àrbitre al serei de l'entesa i la llibertat. Allò de que cap causa seria ignorada ha acabat per no ser veritat. Ignoren la causa catalana, uns perquè no hi creuen, altres perquè no volen reconèixer els drets naturals de Catalunya, i altres perquè encara no han entés que Catalunya sobreviu malgrat totes les temptatives  que s'han fet i encara es faran per destruir-la i fer desaparèixer cos i esperit, expressió cultural i ànima. Catalunya no és un poble covard. Som un poble lluitador, treballador i constant. Contra aquest poble les amenaces i els discursos de la por no serveixen per res. Ja és hora de que que s'en donin compte, canviin de política, pensin amb la cooperació i deixin de molestar el nostre teixit indusrial i comercial..