però els ciutadans quan decidim?

La democràcia no és un invent com tampoc ho és la reivindicació dels partits parlamentaris i no parlamentaris catalans del dret as decidir.  Però darrerament escoltem veus individuals de representants polítics que parlen en plural i generalitzant. Ells sembla que han decidit i que  interpreten decisions desconegudes dels  partits que els van presentar a les eleccions. Uns, independents a llistes de partits, altres procedents d'altres formacions. La democràcia no té una definició única  ni és un concepte universal. És una forma de vida que es fa dia a dia,  a més de ser una forma de govern basada en el debat i el consens, no en la imposiciò del que oensa el cap. Quan els dirigents o  les persones instal·lades a les cúpules de les organitzacions polìtiques opinien, darrerament no diuen si ho fan a títol personal o com bons soldats segueixen instruccions de consells de direcció o els comandaments dels partits. La gent del carrer, els no afiliats que són la majoria real, votin o no a les eleccions, ignoren el funcionament intern de les associacions polìtiques i cada. vegada els entenen menys. Ja es parla de paìs de pandereta tabnt per Espanya com per Catalunya. Recentment hem sentit dir a un diputat de ERC a Madrid que trencaran relacions amb CiU al Parlament de Catalunya si CiU no convoca el referèndum el 2014 segons el que van pactar o pretén allargar la qüestió més enllà del 2014. Ja amenaçen amb demanar anar a eleccions generals a Catalunya.  És veritat que els catalans tenim pressa per poder decidir el que volem ser. Però les estratègies per aribar-hi, tres segles desprès de la invasió destructora de la nació no són necesariament úniques ni uniformes. Som en temps de construir, en temps de fer la unitat convenient i útil pel país que volem ,mantenir viu en el concert de les nacions, no en temps de crear relacions piramidals i de donar-nos empentes uns als altres. La pregunta per a tots aquests polítics actuals, alguns dels quals porten anys i anys en el mateix lloc, no han tingut mai un lloc de treball  fora de l'administració apart del funcionariat pùblic o la representació polìtica, no saben el que és patir el dia a dia de la feina i el pagaments dels deutes. La pregunta segueix essent la mateixa del títol d'aquest post, ´és a dir quan hi han debats per poder decidir i que  es diguin les conclusions o acords després de fer el debat. Si el queb ha dit el Sr. Alfred Bosch com a dioutat d'Esquerra a Madrid no té el respatller del Consell executiu del partit ni de les bases, llavors vol dir que aquest diputat parla en nom propi, no en nom del partit que el va posar de cap de llisua en unes eleccions per diputat a Les Cortes. Es ficaria en qüestions que no li competeixen. I aquests dubtes i silencis dels militants cal aclarrir-los. Hi estan d'acord els militants d'ERC amb tot el que diu el Sr. Bosch? Impera al partit la llei del silenci, el no debat, quan parlen els instal·lats al poder?  Es aquesta la democràcia que pensa implantar ERC en el futur si arribés a guanyar les eleccions a Caalunya?  En polìtica oblidem sovint que no s'ha de tenir pressa.  Però recordem als partits actuals que portem més de 35 anys esperant que comenci un debat clarificador amb klum i taquígrafs. La política de l'ara convé no sempre és viable. Ara menys que mai quan el diàleg  amb el poble no hi és.